Georgios Kaphantaris

Georgios Kafantaris (grec: Γεώργιος Καφαντάρης; 13 d'octubre de 1873–28 d'agost de 1946) fon un polític grec, una figura política de la primera mitat del sigle XX i un destacat membre del Partit Lliberal.

Biografia

Georgios Kafantaris naixqué en Anatoliki Fragkista, en Evrytania, el 13 d'octubre de 1873. Estudiàr Dret en Atenes i eixercí l'advocacia en Mesolongi i Karpenisi. Fon elegit per primera volta com a membre del Parlament en 1905 i eixercità el càrrec de ministre de l'Interior en l'efímer govern de Venizelos en 1915. Es mantingué fermament del seu costat durant el Cisma Nacional.

El 9 de giner de 1919, Kafantaris s'incorporà al gabinet de Grècia baix el primer ministre Eleftherios Venizelos com a ministre d'Agricultura. Durant el seu mandat, realisà importants alvanços en la política agrària i gestionà en èxit la qüestió de la distribució de terres als llauradors sense terra.

En 1920, despuix de l'inesperada derrota dels lliberals en les eleccions de novembre, Kafantaris es marchà a l'estranger, des d'a on retornà en setembre de 1922, despuix de la catàstrofe d'Àsia Menor i del colp d'Estat grec de 1922.

En 1924, Kafantaris fon nomenat ministre de Justícia. El 19 de febrer de 1924, Eleftherios Venizelos dimití per motius de salut i designà a Kafantaris com el seu successor. Kafantaris eixercí com a primer ministre durant casi un més i dimití ell mateix el 12 de març de 1924. Fon succeït per Alexandros Papanastasiou.

En 1928, abandonà el Partit Lliberal i fundà el Partit Progressiste. En els governs formats per Alexandros Zaimis entre 1926 i 1928, Kafantaris ocupà el càrrec de ministre de Finances (durant el seu mandat, en 1928, s'establí el Banc de Grècia). En 1933 assumí novament la cartera del Ministeri de Finances en l'últim govern de Venizelos.

Baix el règim del 4 d'agost, Kafantaris fon deportat a Zakynthos per les seues activitats contràries al règim, a on va permanéixer durant tres anys, fins a la mort de Ioannis Metaxas.

Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, lluità sense èxit per la reconciliació nacional i s'enfrontà a Georgios Papandreu, a qui considerava responsable dels Dekemvriana.

L'últim càrrec en el que fon honrat Kafantaris va ser el de vicepresident en el govern format per Themistoklis Sofoulis en novembre de 1945.

Georgios Kafantaris muigué el 28 d'agost de 1946, pocs dies abans del referèndum de l'1 de setembre de 1946, que conduí a la restauració de la monarquia i a la tornada de Jorge II al tro grec.