Lepilemur grewcockorum

El lémur saltador de Grewcock (Lepilemur grewcockorum) és una espècie de mamífer primat de la família Lepilemuridae. Com tots els lémurs és endèmic de l'illa de Madagascar i es distribuïx al noroest de l'illa, regió de Anjiamangirana, nort del riu Sofia i sur del riu Maevarano.

Fins a 2006 tots els lémurs saltadors trobats al noroest de Madagascar eren considerats de l'espècie L. dorsalis. En 2007 Zinner i colaboradors varen posar de manifest que ya que la localitat tipo de les espècies L. dorsalis Gray, 1871 i L. grandidieri Forsyth Major, 1894 era «Noroest de Madagascar», el nom més apropiat per a una o dos de les noves espècies de la regió descrites per Louis i colaboradors—L. sahamalazensis, L. grewcockorum, L. mittermeieri i L. tymerlachsonorum— podria ser qualsevol de les dos anteriors. Per tant, segons Zinner, cal analisar i estudiar a fondo els holotips d'estes dos espècies per a resoldre el conflicte, i és possible que alguna d'estes noves espècies no siga sino un sinònim de les dos descrites en el noroest de Madagascar.

També en 2007 Tattersall va cridar l'atenció sobre totes les noves espècies de lémurs saltadors que el grup de Louis havia descrit un any abans —15 en total— ya que totes elles havien segut diagnosticades exclusivament sobre la base de la distància genètica i a que totes elles eren alopátridas —no compartixen àrees de distribució—, de manera que estes noves espècies caldria tractar-les en suma cautela fins que noves senyes que recolzen estes descripcions vegen la llum.

En 2007 M. Craul i colaboradors varen descriure una nova espècie —L. manasamody— la localitat del qual tipo distava 2 km de l'espècie descrita per Louis i colaboradors un any abans. Estudis posteriors portats a terme per Zinner i colaboradors varen sugerir que es tractava d'una sinonímia, #lo que va ser confirmat per Lei i colaboradors en anàlisis genètics.

El seu cos medix uns 25 cm i la seua coa casi 30, pesa al voltant de 900 grams. És de color gris per l'esquena i grisa clar a blanc per la pancha, en taques marrons en els muscles i a lo llarc dels laterals. En la nuca apareix una llínea obscura que en alguns individus es continua cap a l'esquena. El pelaje al voltant del morro és rosat. La coa és enterament grisa, en una taca blanca de llongitut variable en la punta en alguns individus. Les orelles són conspicuas en pèl curt.

Es troba en boscs densos primaris montanyosos i costers. Té hàbits arbòreus i nocturns, i es alimenta de fulls.

El seu estatus en la Llista Roja de la UICN és de «espècie en perill d'extinció», per la seua reduïda àrea de distribució —menys de 2180 km²— molt fragmentada i en continu decliu, a la caça i a la disminució en el número d'adults reproductors.