Urticaceae

Urticaceae
Urticaceae
Classificació científica
Regne	Plantae
Classe	Magnoliopsida
Orde	Rosales
Família	Urticaceae
Gènero	Urtica, Parietaria, Pilea, Boehmeria, entre atres
Espècie	unes 2.600 espècies

La família Urticaceae, coneguda com la dels urticants, comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, a sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.

Descripció

Les Urticaceae solen presentar:

- Fulla: oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero Urtica.

- Tija: herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.

- Flor: unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.

- Fruit: un aqueni chicotet, a sovint envoltat pel tépal persistent.

Hàbitat

Les Urticaceae s'adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:

- Màrgens de camins

- Hortes i ribaços

- Ruïnes i llocs en presència humana

- Ombries humides

Gèneros principals

- Urtica – com Urtica dioica (ortiga major) o Urtica urens (ortigueta)

- Parietaria – com Parietaria judaica, abundant en murs i parets

- Pilea – plantes d'ombra molt usades en interiorisme tropical

- Boehmeria' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra

Importància ecològica

- Aliment per a les larves de palometes com la Papilio machaon

- Indicadores de sòls nitrogenats

- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes

Usos humans

- Gastronomia: fulles tendres d'Urtica dioica bollides com a verdura o en cremes

- Medicina tradicional: propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants

- Fibra textil' espècies com Boehmeria nivea (rami) s'han usat històricament com a substitut del lli

Distribució

Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:

- Europa, Àsia i Amèrica

- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades

Conservació

La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de Parietaria o formes endèmiques podrien vore's afectades per:

- Urbanisació i neteja excessiva d'espais ruderals

- Substitució per plantes ornamentals en margens i talussos

Referències

Bibliografia

Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)
Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 (anglés)

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Urticaceae.