Léon Bloy
Léon Bloy (Périgueux, 11 de juliol de 1846 - Bourg-la-Regne, 3 de novembre de 1917) fon un escritor francés de novela i ensaig. Les seues obres reflectixen una afondament de la devoció a l'Iglésia catòlica i la majoria, en general, un gran desig de lo Absolut.
Entre les seues obres es destaquen: El desesperat (1889), La salvació pels judeus (1892), Contes descortesos (1895), La dòna pobra (1897), La que plora (1907), La sanc del pobre (1909), L'ànima de Napoleó (1912), Exégesis de Llocs comuns (1913) i Meditacions d'un solitari (1917).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Léon Bloy.