Anar al contingut

Guerra àrap-israelita de 1948

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Guerra àrap-israelita de 1948
Conflicte àrap-israelita

El capità Abraham “Bren” Adan issant la Degel HaDyo en Umm Rashrash, marcant el final de la guerra
Data14 de maig de 194820 de juliol de 1949
LlocIsrael (llavors Mandat Britànic de Palestina).
ResultatVictoria decisiva de Israel.
Armistici àrap-israelita de 1949
Beligerants
Archiu:Flag of Israel.png
Grups paramilitars: Haganá, Palmaj, Irgún, Lehi, Mahal
(hasta el 26 de mayo)
Archiu:Flag of Israel.png FDI (des de el 26 de maig)
Archiu:Flag of Egipto.png Egipte
Archiu:Flag of Siria.png Siria
Archiu:Flag of Jordània.png Transjordània
Archiu:Flag of Líban.png
Archiu:Flag of Irak.png
Archiu:Flag of Arabia Saudí.png
Archiu:Flag of Yemen.png Arab states against israel , 1948 - A map from New York Times including Mutawakkilite Yemen</ref>
Palestina Santo Ejército
22px Ejército Árabe de Liberación
20px Hermanos Musulmanes


La guerra àrap-israelita de 1948, també coneguda pels israelites com a guerra de l'Independència (hebreu: מלחמת העצמאות) o guerra de Lliberació (hebreu: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al Estat d'Israel i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el conflicte àrap-israelita. Per als àraps palestins esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen Nakba (en àrap النكبة, ‘Catàstrofe’).

Les Nacions Unides varen acordar la partició del Mandat Britànic de Palestina en dos estats: un judeu, en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del Néguev), i un atre àrap, en el restant llevat Jerusalem, que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars sionistes i pels àraps en el seu conjunt.