Illa de Baffin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:00 22 feb 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut')
Anar a la navegació Anar a la busca
Localisació de l'illa de Baffin en Canadà

L'illa de Baffin (a voltes cridada, Terra de Baffin; en inuit o esquimal, Qikiqtaaluk, i en nòrdic antic, Helluland, la «terra de la pedra platejada») és una gran illa situada en l'extrem nortoriental de Canadà, pertanyent a les illes del archipèlec àrtic canadenc. És l'illa més gran de Canadà, la segona del continent americà i la 5.ª del món, en una superfície de 507 451 km2. Administrativament, pertanye al territori autònom de Nunavut i a la regió Qikiqtaaluk.

Leif Eriksson fon el primer europeu en recalar en l'illa en l'any 1001, pero fon el navegant anglés Martin Frobisher en 1576, qui començà, durant la seua busca del Pas del Noroest, el llarc periodo durant el qual l'illa fon esporàdicament visitada per diverses expedicions europees.[1]

Referències

  1. William J. Mills, Exploring Polar Frontiers: A Historical Encyclopedia, Volum 1. ABC-CLIO, 2003. ISBN 9781576074220

Enllaços externs