Llaurador
Un llaurador, llauro o agricultor és la persona que es dedica a cultivar la terra en una explotació agrària per a l'extracció i explotació dels recursos que origina, tals com: aliments vegetals com a cereals, frutes, hortalices, pastures cultivades i ferraja; fibres utilisades per l'indústria textil; cultius energètics etc., per conte propi.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix llaurador com aquella persona que es dedica a llaurar la terra o la persona que es dedica als treballs agrícoles, que viu en el camp o del camp. També se diu de l'animal o màquina bona per a llaurar.
Llabor
Habitualment, per a l'eixercici del seu treball (llabor que es denomina "agricultura"), l'agricultor s'ajuda de ferramentes i maquinària que han anat evolucionant a lo llarc de l'història i que han marcat l'evolució de les civilisacions.
Simbolisme
En la cultura occidental, des de l'antiguetat l'agricultor ha segut considerat una figura d'humiltat i senzillea, pero també de protecció i guia. L'agricultura es representa de la mateixa manera que a la deesa Ceres, coronada de mechons, en un llaurat al costat i un arbust que comença a florir. Algunes voltes té una banya de l'abundància ple de tota classe de fruts i abdós mans sobre una pala o aixada.
Expressions valencianes
- Si el llaurador contara, no sembrara.
- Llaurador ressagat, mai ix d'empenyorat.
- El llaurador, de bona gana ho dona.
- Bollo de llaurador i pastilla de flare, en la paret que es clave.
- Llaurador que molt caça, deixa caure la casa.
- Llaurador sense rastell, caga't en ell.
- El llaurador, de tot cor ho dona; si el senyoret ho desprecia...
- El llaurador erra si aparta els ulls de terra.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llaurador.
«Llaurador». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Llaurador en Wikipedia