Filosofia renaixentista

La filosofia renaixentista és la filosofia que es va desenrollar en Europa des del sigle XIV fins al sigle XVI i que va marcar el pas de la filosofia migeval a l'humanisme.

En primer lloc es caracterisa per ser un humanisme, que se centra en la filosofia migeval, que sempre va tindre a Deu en el centre, puix el seu principal objectiu era justificar l'existència de Deu. En el Renaixença, Deu i el cristianisme varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt central.

A diferència de lo que havia ocorregut en la filosofia grega, que havia centrat la seua reflexió entorn a la determinació de l'objecte, la filosofia migeval centrarà el seu interés en Deu. La filosofia helenista havia donat una orientació pràctica en saber, dirigint-ho cap a la felicitat de l'home. És el cas de l'estoïcisme i de l'epicureisme, que havien colocat a l'ètica en el vèrtiç del saber.

A lo llarc dels primers sigles de nostra era, la progressiva expansió del cristianisme i atres religions mistèriques anirà provocant l'aparició d'atres models de felicitat o «salvació individual», que competiran en els models filosòfics. Front a l'inicial hostilitat cap a la filosofia manifestada per alguns dels primers pares apologistes cristians, els seus continuadors trobaran en la filosofia, especialment a partir del desenroll del neoplatonisme de Plotí, un instrument útil, no solament per a combatre atres religions o sistemes filosòfics, sino també per a comprendre, o intentar comprendre, els misteris revelats.

Sorgix d'ahí una associació entre filosofia i cristianisme o, més en general, entre filosofia i religió, que posarà les bases de la futura filosofia migeval, entre els cristians, els musulmans i els judeus. El tema fonamental de reflexió passarà a ser la divinitat, quedant subordinada la comprensió i interpretació del món, de l'home, de la societat, etc. Al coneiximent que es puga obtindre de lo diví. La fe, que suministra les creències a les que no es pot renunciar, tractarà d'entrar en diàlec en la raó.