Rafael Lapesa

Rafael Lapesa Melgar (Valéncia, 8 de febrer de 1908 - Madrit, 1 de febrer de 2001), fon un filòlec valencià. Fon membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i de la Real Acadèmia de l'Història.

Biografia

Rafael Lapesa naixqué en la ciutat de Valéncia, el 8 de febrer de l'any 1908, poc despuix la seua família es traslladà a Madrit en 1916.

Cursà el bachillerat en l'Institut Cardenal Cisneros, a on tingué entre atres professors al filòlec Vicente García de Diego, a Francisco Morán i a Eloy Luis André. En 1925, mentres estudiava Filosofia i Lletres en Madrit, coneix a la que serà la seua futura esposa, la seua condiscípula Pilar Lago de Couceiro. Ella treballava en el Tribunal de Contes i ell en una societat de segurs, "Los Previsores del Porvenir". Varen seguir els cursos d'Andrés Ovejero sobre Miguel de Cervantes i d'Américo Castro sobre història de la llengua espanyola. Ya llicenciats, es retroben en el Centre d'Estudis Històrics, a on Rafael és becari (1927-28) i colaborador (1929-39). Allí es va formar baix la supervisió del director, Ramón Menéndez Pidal, i els filòlecs Tomás Navarro Tomás i Américo Castro.

Es doctorà en un estudi sobre El dialecte asturià occidental en l'Edat Mija. En 1930 va guanyar per oposició una càtedra d'institut d'ensenyança mija en Llengua Espanyola i Lliteratura, que va eixercitar en Madrit (1932-41), Oviedo (1942) i Salamanca (1942-47), al mateix temps que impartia cursos en les seues universitats respectives.

En l'agost de l'any 1932 es va casar en Pilar Lago; el matrimoni no tingué fills. La Guerra Civil li pilla realisant les seues llabors docents; fon el responsable administratiu del Centre d'Estudis Històrics en Madrit fins a 1937 per encàrrec del seu Secretari Tomás Navarro Tomás. A causa de la seua pronunciada miopia, se li destina a alfabetisar soldats republicans, lo que va recordar com una de les experiències humanes més gratificants de la seua vida. Acabada la guerra, seguí treballant en el Centre d'Estudis Històrics i també estigué en Oviedo i Salamanca com a professor.

Entre 1947 i 1978 va eixercitar la càtedra d'història de la llengua espanyola en l'Universitat de Madrit, en la que va destacar per les seues qualitats docents formant a dos generacions d'especialistes, entre els que cal citar a Diego Catalán, Fernando González Ollé, Domingo Ynduráin, Francisco A. Marcos Marín, Rafael Cano Aguilar, María Teresa Echenique o Manuel Ariza Viguera, entre uns atres.

(Secció per completar)