Jules Massenet
| Jules Émile Frédéric Massenet | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 12 de maig de 1842 | ||
| Lloc de naiximent: | Saint-Étienne, França | ||
| Defunció: | 13 d'agost de 1912 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Jules Émile Frédéric Massenet, conegut popularment com a Jules Massenet (Saint-Étienne, França, 12 de maig de 1842 - † París, França, 13 d'agost de 1912), fon un músic i compositor francés del Romanticisme conegut principalment per les seues òperes, que foren molt populars durant finals del sigle XIX i principis del XX.
Biografia[editar | editar còdic]
Jules Massenet naix en Montaud, prop de Saint-Étienne, fill d'Alexis Massenet, industrial fabricant de persianes en Pont-Salomon. Quan tenia onze anys la seua família es trasllada a viure a París per a que ell puga estudiar en el Conservatori a on seria alumne d'Ambroise Thomas. Obté un primer premi de piano en l'any 1859 i en l'any 1863 guanya el Grand Prix de Roma gràcies a la seua cantata David Rizzio. Viu en eixa ciutat durant tres anys i coneix allí a Franz Liszt que li demanarà secundar-li en les seues faltes d'ensenyança. Al seu regrés a París compon la seua primera òpera, La Grand' Tante, en un acte, per a la Opéra-Comique en 1867. Comença a ser conegut en obres com a Don César de Bazan (1872) i Le Roi de Lahore (1872), sent el seu primer èxit, en 1873, l'oratori-drama Marie-Madeleine, que fon elogiat per compositors com Tchaikovski i Gounod.
Massenet deixa la composició per a servir com a soldat en la guerra Franco-prusiana, retornant al seu treball un any despuix d'acabar el conflicte, en 1871. En l'any 1878 fon nomenat professor de composició en el Conservatori de París, tenint entre els seus alumnes a Gustave Charpentier, Reynaldo Hahn, Charles Koechlin, Gabriel Pierné, Florent Schmitt, Albéric Magnard i Ernest Chausson.
En l'any 1884, creà Manon, la seua obra més popular, òpera segons la novela Manon Lescaut de Abbé Prévost. Les seues òperes més famoses són Don Quichotte, Hérodiade, Le Cid, Le Jongleur de Notre-Dame i, més tart, Werther (1892), segons Les penes del jove Werther de Goethe. Thaïs (1894), en el seu soberp sol de violí del segon acte «Méditation religieuse», conegut com Méditation de Thaïs, és célebre, pero, rodejada d'una reputació diabòlica, esta òpera no coneixerà l'èxit fins a passats dèu anys de la seua estrena. També sol destacar-se una de les seues últimes òperes, Don Quichotte, produïda per a la Opéra de Monte-Carlo en 1910, en el llegendari baix rus Fedor Chaliapin en el paper principal.
L'influència de Massenet es manifesta en molts compositors d'òpera, per eixemple: Ruggero Leoncavallo, Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
La seua capacitat de treball fon impressionant. Capaç de compondre moltes hores consecutives, les seues jornades començaven a les quatre del matí, alternant composicions, ensenyances i oïments. Ha deixat una obra essencialment lírica (vinticinc òperes) pero també va compondre ballet, oratoris i cantata, obres orquestals i aproximadament, unes doscentes cançons, ademés d'algunes obres pianístiques.
Massenet utilisà la tècnica del Leitmotiv de Wagner, pero li va donar una llaugerea francesa, que alguns critiquen, considerant-la massa edulcorada. Tingué una influència religiosa i a sovint ha segut considerat com l'hereu de Charles Gounod.
Referències[editar | editar còdic]
- Biografia de Jules Massenet, (en anglés)
- Jet Propulsion Laboratory. «18381 Massenet (1991 YU)», (en anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jules Massenet.