La dama de Shalott
La dama de Shalott o La senyora de Shalott (The Lady of Shalott en l'original) és una de les obres més conegudes de John William Waterhouse. Va ser pintada en l'any 1888, exhibint-se per primera volta en l'any 1894. Actualment es troba en la Tate Britain de Londres.
El pintor va realisar tres obres sobre el mateix tema, inspirades en un poema en el mateix títul de Tennyson de 1832, i que formen part de l'antologia clàssica victoriana: La dama de Shalott (1888), La dama de Shalott. Mirant a Lanzarot (1894), i Cansada estic de les ombres, va dir la dama de Shalott (1916).
Esta trilogia té relació en el Mit Artúric. Concretament, conta l'història de la dama de Shalott, sense nom, que va ser tancada en una torre a on teixia nit i dia. Un murmuri li va anunciar que li aguardava una horrible maldicció si mirava en direcció a Camelot: encara que desconeixia en qué consistia la maldicció, seguia teixint sense parar. Ningú la coneixia, ya que vivia tancada; alguns llauradors creïen sentir-la cantar pels matins, en fer-se de dia, i es referien a ella com a un fada.
El seu únic contacte en el món era a través d'un espill, que reflectia la finestra, que li mostrava l'exterior. En les teles que teixia es reflectia lo que ella vea a través d'eixe espill, com les aventures dels Cavallers de la Taula Redona que passaven prop. Un dia, a través de l'espill, la dama de Shalott va vore a Lanzarot a cavall i es va enamorar d'ell. Va deixar de brodar i, sense poder evitar-ho, va mirar cap a Camelot. En eixe moment, l'espill es va quebrar, les teles varen eixir volant per la finestra i la maldicció va caure sobre ella. Va baixar de la torre i va agarrar una barca a on va escriure el seu nom.
Referències
- The Lady of Shalott 1888. Tate Gallery display caption, July 2007. Retrieved on 7 Octubre, 2007
- The Lady of Shalott. Tate Britain, London
- The Lady of Shalott 1894. City Art Gallery, Leeds