Cavallers de la Taula Redona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de la Taula Redona

Els cavallers de la Taula Redona formen un grup de persones ademés d'una orde de cavalleria mítica i llegendària que apareix en les llegendes artúriques de la nomenada matèria de Bretanya.

Història[editar | editar còdic]

Segons les llegendes artúriques, l'orde va ser fundada quan Arturo va ser proclamat rei de Bretanya i va fundar la seua cort en Camelot.

El rei Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, en motiu de la boda de la seua filla Ginebra en el rei Arturo li va regalar la taula o taula que va donar orige a l'orde. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es varen assentar els més dignes cavallers del seu temps segons conte la llegenda.

L'importància de la taula redona residix que ningú la presidia: és dir, cap estava per damunt dels demés. L'orde va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partiren en la seua busca i molts periren en la mateixa, pero el final definitiu de l'orde va ocórrer quan Sir Mordred, fill bastardo del rei i Morgause, la seua mija germana, va fer públics els amors adúlteros entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, Lancelot, lo que va dur a una guerra civil que va acabar en la mort de Mordred, pràcticament tots els cavallers restants de l'orde (la majoria havien perit durant la busca del Sant Grial) i greus ferides per a Arturo. Despuix d'allò, Arturo va ser dut per Morgana, la menor de les seues tres germanes, a l'illa encantada d'Avalón, per a recuperar-se de les mortals ferides que va sofrir en combat contra el seu fill.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38
  • Carol Dover (ed), A Companion to the Lancelot-Grail Cycle, Boydell & Brewer, 2005
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd
  • D. H. Green, The Beginnings of Medieval Romance: Fact and fiction, 1150–1220, CUP. Cambridge, 2005
  • Derek Pearsall, Arthurian Romance: a short introduction, Blackwell, Oxford, 2005
  • García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Diccionario Akal de Historia Medieval». 1998
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons