Jaume II
| Jaume II | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Rei de Valéncia. | ||
| Naiximent: | 10 d'abril de 1267 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 2 de novembre de 1327 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Comtat de Barcelona | ||
Jaume II, conegut com a Jaume el Just (Valéncia, 10 d'abril de 1267 - † Barcelona, 2 de novembre de 1327), fon un monarca de la Corona d'Aragó que regnà entre els anys 1291 i 1327. Naixcut en l'any 1267, fon net de Jaume I, fill de Pere III d'Aragó i de la seua esposa Constança II de Sicília, de sa mare heretà el regne de Sicília en l'any 1285.
Context Històric[editar | editar còdic]
Durant el seu regnat, Jaume II va afrontar diversos desafiaments, incloent la gestió de les tensions internes dins del regne i les relacions en atres potències europees. La seua política exterior es centrà en l'expansió territorial, especialment a través de la conquista de terres del Mar Mediterràneu.
Conquestes i Política[editar | editar còdic]
Una de les fites més destacades del seu regnat fon la conquesta de Sicília, que tingué un impacte significatiu en la política mediterrànea. Jaume II també promogué el comerç i les relacions diplomàtiques en atres regnes, buscant estabilisar la seua corona i aumentar la seua influència. Jaume II conquistà Cerdenya (1323-1325), que quedà aixina incorporada a la Corona d'Aragó.
Llegat[editar | editar còdic]
Jaume II és recordat per la seua contribució a la consolidació de la Corona d'Aragó i per les seues polítiques que fomentaren el comerç i la cultura. La seua figura està considerada com una de les més importants de l'història migeval valenciana i aragonesa.
Entre atres fets:
- Va consolidar la Corona d'Aragó en declarar l'unió indissoluble entre els regnes d'Aragó i Valéncia i el comtat de Barcelona (1319).
- Va obtindre el vassallage dels reis de Mallorca (membres de la casa real aragonesa).
- Va recuperar la Vall d’Arán.
- Va reforçar la posició de la Corona sometent a la noblea en el respal de les ciutats.
- Va fer alvançar la frontera del regne de Valéncia a costa del de Múrcia, aprofitant l'intervenció en les disputes successòries castellanes (1304).
- Va reforçar la defensa del flanc sur front als musulmans creant per a això l'orde militar de Montesa (1317), aprovada pel papa Juan XXII en l'any 1317, en la finalitat de lluitar contra els musulmans.
- Va fundar en l'any 1300 l'Universitat de Lleida i en 1305 el Consell (actual Senat) en Crevillent.
Conclusió[editar | editar còdic]
El regnat de Jaume II fon un periodo de canvis significatius i de creiximent per a la Corona d'Aragó. La seua visió política i les seues accions varen deixar una impronta que va perdurar en l'història de la regió.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Jocelyn Hillgarth (1976). The Spanish Kingdoms (1250-1516). Oxford University Press. p. 286. ISBN 019822530X
- Jaspert, Nikolas (1997). «Heresy and Holyness in a Mediterranean Dynasty: the House of Barcelona in the Thirteenth and Fourteenth Centuries». En Dionisius Agius, Ian Richard Netton, ed. Across the Mediterranean Frontiers. Trade, Politics and Religion, 650-1450 (en inglés). Turnhout: Brepols. p. 124. ISBN 2-503-50600-3
- Cingolani, Stefano M. (7 de abril de 2022). «Monarcas infieles: amantes e hijos ilegítimos en la Corona de Aragón, desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327». En la España Medieval 45: 261-286. ISSN 1988-2971. doi:10.5209/elem.81445.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Arco y Garay, Ricardo del (1945). Sepulcros de la Casa Real de Aragón. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11818414
- Hinojosa Montalvo, José Rampon (2005). Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastión: Nerea. ISBN 978-84-89569-99-7
- Estal, Juan Manuel del (2009). Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327). Fuentes Históricas Aragonesas, 47. Zaragoza: Institución Fernando el Católico. ISBN 978-84-7820-984-2
- Ubieto Arteta, Antonio (1981). La formación territoria «La formación territorial». Historia de Aragón (I). Zaragoza: Anubar. ISBN 84-7013-181-8
- Modesto Lafuente. Historia General de España. Montaner y Simón, Editores. Biblioteca Digital de Castilla y León.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaume II.