Federico Bonillo Vigo

Federico Bonillo Vigo


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Mestre Industrial, empresari, escritor i articuliste
Naiximent:	1955
Lloc de naiximent:	Massamagrell, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Federico Bonillo Vigo (Massamagrell, 1955) és mestre industrial, empresari, escritor i articuliste valencià.

Biografia

Federico Bonillo estudià Mestrage Industrial i es empresari, investigador, escritor i articuliste. Ferm defensor de la cultura valenciana, l'història, senyes d'identitat, llengua i lliteratura del Regne de Valéncia.

Federico Bonillo naixqué en la població valenciana de Massamagrell pero als cinc anys d'edat els seus pares és traslladaren a viure a la ciutat de Valéncia, a on vixqué fins al seu casament, instalant-se a viure en Alboraya des de fa més de 45 anys, poble per una atra banda que considera com a seu i del que està molt orgullós de ser fill adoptiu.

En la seua joventut i l'época d'estudiant estudià Maestria Industrial en l'Escola de Maestria Industrial de Valéncia i ha segut funcionari de la Generalitat Valenciana més de 20 anys

Fon membre del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i és un convençut valencianiste per naiximent, per sentiments, per devoció i per vocació.

Despuix de treballar en Barcelona 3 anys, torna a Valéncia i feu oposicions a l'Institut Nacional de la Seguritat Social (INSS), en els anys huitanta, ocupant plaça en el carrer de Jesús, demanant l'excedència voluntària i més tart renunciant al seu lloc de treball, per a passar a l'empresa privada, treballant en vàries empreses del sector comercial d'arts gràfiques.

Fon empresari del sector empresarial abans nomenat, pero despuix d'un temps, decidí passar-se de nou a l'administració pública i treballà en la Conselleria de Benestar Social, en la ciutat de Castelló.

Ha format part de diverses formacions polítiques sempre de tall valencianiste com Unió Valenciana, Coalició Valenciana, sent Secretari de la Gestora Local de Coalició Valenciana en Alboraya. Darrere la desaparicó de Coalició Valencia fon afiliat a Ciudadanos-Alboraya.

En l'actualitat viu en Alboraya i dins del seu poble adoptiu, és un actiu defensor del valencianisme en general i lluita tenaçment contra la catalanisació en tots els àmbits. Eixemple d'açò és el seu estudi sobre “la catalanisació del topònim del poble d'Alboraya”.

És articuliste i colaborador en varis mijos d'informació digital i gràfics (diari digital i imprés El Palleter, Diario de Valencia, Valencia Hui, etc...), aixina com soci i colaborador d'associacions i entitats culturals valencianes i valencianistes com la Cardona Vives de Castelló.

Ha colaborat publicant artículs en la Revista Renou que edita l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló, com els titulats 'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català', publicats en quatre parts, aixina com articuls nomenats "Anotacions d'Història"

Està en procés d'arrematar el seu ultim llibre sobre la Senyera del Cap i Caal i Regne de Valéncia.

Obra

La catalanisacio del toponim del poble d'Alboraya (2012)
Anotacions d'Història en la revista Renou de la Cardona Vives de Castelló (2015-2021)
Repas a les Corts del Regne de Valencia celebrades en la provincia de Castelló en la revista Renou de la Cardona VIves de Castelló (2021-2023)
D'Ovelles i Raboses (2019)
L'Algemia Valenciana que va trobar Jaime-I (2021)
Metamorfosis Essencial i Induïda I i II (2020)
La Barraca Valenciana: Estudi sociològic, constructiu i cultural (Grup d'Acció Valencianista, Valéncia, 2016) ISBN 10: 8485872266
Traducció de la Carta Fundacional d'Alboraya del llatí al valenciá. (2022)
La nostra llengua, La Valenciana (2022)

Premis i guardons

Primer Premi a la millor obra lliterària de temàtica valenciana de l'Associació Cardona i Vives de Castelló, pel seu llibre La Barraca Valenciana (2011)
Premi Fadrí-Cardona Vives D. Josep Maria Guinot a les lletres valencianes (2015).

Cites

Ans de la conquista i en acabant (des de l'any 1238) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia, constitucional i estatutariament som (encara que no m'agrada) 'Comunitat Valenciana'. En primer lloc, perque ad esta denominacio no unifica res la nostra identitat, mes be dividix i enfronta a les tres provincies (especialment Castello i Alacant en Valencia) i perque acceptat i reconegut en l'Estatut d'Autonomia Valencià, la realitat es que, mai hem tingut un pes especific dins de la politica de l'Estat Espanyol, mai hem segut reconeguts com a un poble en poder de determini, mai se mos ha vist com a un poble capaç de traure 'llegitimament' profit de les qüestions d'indole estatal, ni autonomic. En realitat per a tots (per als de fora i per als d'una 'gran minoria' d'aci dins): No som res, en tot cas 'La Puta del Rei' be del PP o del PSOE-PSPV. Estic segur, que si manasen EU, ERC, o qualsevol atre partit (tant en la Generalitat, com en Madrit o en abdos llocs) continuariem sent lo mateix, i fent-mos lo mateix: Mosatros, la puta del rei i ells, humiliant-mos en tots els ambits. La veritat es que aci, si que n'hi ha una gran i fonamental diferencia en els catalans i es que ells, siguen del partit politic que siguen: tots tenen el desig comu d'eixe sentiment de nacionalisme i de ser catalans ans i per damunt de tot. Ya voldria yo per a tots el valencians, tindre viu i actiu eixe sentiment paregut, pero diferenciat ad aquell, que per a mi es el de Patriotisme.

'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català. ¿Qui diu que som pareguts als catalans?', per Federico Bonillo i Vigo. Publicat en la revista Renou nº 65, editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló

Personalment, sempre he pensat i defes, que la nostra Patria no li deu res, ni deu ofrenar noves glories a Espanya i manco encara a catalunya, puix el mal economic i financer no li ve a Valencia a soles de Castella com els manifesteros fletats per ACPV (Eliseu Climent i el Casal Jaume I, i ara tambe l'Esquerra Republicana del carota de Carot) del Comtat al Regne, que cada 25 d'abril, pretenen fer-mos creure. El mal li ve a Valencia des de Barcelona, qui, com de costum, feu l'indecible per a traure profit de la seua situacio. Cada 25 d'abril, ara fa més de 300 anys, una rabia i una impotencia immenses mos invadixen el cor quan veem que: d'esquerres o de dretes, monarquics o republicans, democrates o totalitaris, imperialistes en idees nazi_onalistes, mos governen 'els mateixos botiflers de sempre.

'Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català' (III de IV), per Federico Bonillo Vigo (Revista Renou, nº 74, novembre 2012, de l'associacio cultural Cardona i Vives de Castello)

Referències

Biografia de Federico Bonillo Vigo - Russafi

Enllaços externs