Larus schistisagus

Revisió de 16:56 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

La gavina de Kamchatka (Larus schistisagus)[1][2] és una espècie d'au charadriforme de la família de les gavines (Laridae).

Archiu:Larus schistisagus pair, Niikappu, Hokkaido, Japan (crop).jpg
gavina de Kamchatka (Larus schistisagus)

Es reproduïx en la costa occidental d'Alaska, pero viaja molt durant les temporades no reproductives. És similar en apariència a la gavina occidental (Larus occidentalis) i a la gavina de Bering (Larus glaucescens). S'han produït albiraments —encara que ocasionals— en tota Amèrica del Nort, aixina com la costa oriental d'Àsia. El 3 de novembre de 2012, una au d'esta espècie va ser vista en Finlàndia. L'espècie anteriorment només ha segut avistar tres voltes Europa.[3]

La gavina de Kamchatka és la quarta espècie de gavina més gran en el món. És considerada l'equivalent al gavión atlàntic (Larus marinus) en el Pacífic Nort. Medix de 55 a 68.5 cm de llarc, 132-160 cm d'envergadura i té un pes d'1.05 a 1.7 kg.[4][5] Entre les mides estàndar, la corda alar és de 40,6 a 48 cm, el pico és de 4,8 a 6,5 cm, i el tarso és de 6 a 7,6 cm.[5] Té el cap blanc, la pancha i la coa d'un color pissarra obscur, llom gris i les ales en una àmplia vora posterior blanc. Les ales i la part posterior són llaugerament més obscures que les de la gavina occidental. Els seus ulls són de color groc. Les pates són rosa i curtes en comparació a les gavines d'aspecte similar, i el cos sembla més fort. El pico és groc en taca subterminal roig-taronja. El plomall de les gavines jóvens és de color marró, similar a les del gavión atlàntic.

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1996). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/334.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Tercera part: Opisthocomiformes, Gruiformes i Charadriiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 43 (2): 231-238. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de març de 2013.
  2. . avibase. Consultat el 3 de març de 2013.
  3. #MTV3 News website
  4. CRC Handbook of Avian Body Masses by John B. Dunning Jr. (Editor). CRC Press (1992), ISBN 978-0-8493-4258-5.
  5. 5,0 5,1 Gulls: Of North America, Europe, and Àsia by Klaus Malling Olsen & Hans Larsson. Princeton University Press (2004). ISBN 978-0691119977.