Lampornis viridipallens
El colibrí gorgiescamoso[1] (Lampornis viridipallens), també denominat gema de gola verda, colibrí-serrà gorjiverde (en Mèxic), colibrí gola verda (en Mèxic), colibrí montanés cuelliverde, o simplement colibrí (en Hondures),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Lampornis. És natiu del sur de Mèxic i nort d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta des del sur de Mèxic, per la mitat sur de Guatemala, El Salvador, fins a l'oest d'Hondures.[3]
Esta espècie és considerada generalment comuna en les seues hàbitats naturals: l'interior i les vores de boscs humits siempreverdes i de pi-encino, en altitutés entre 900 a 2700 m. S'alimenta entre els estrats baix a alt.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie L. viridipallens va ser descrita per primera volta pels ornitólogos francesos Jules Bourcier i Étienne Mulsant en 1846 baix el nom científic Trochilus viridi-pallens; el seu localitat tipo és: «Cobán, Vora Pau, Guatemala».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Lampornis» es compon de les paraules del grec «lampē» que significa ‘antorcha’, ‘llum’, i «ornis» que significa ‘au’; i el nom de l'espècie «viridipallens», es compon de les paraules del llatí «viridis» que significa ‘vert’, i «pallens» que significa ‘pàlit’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Està estretament emparentada en Lampornis sybillae, en la que s'ha considerat conespecífica. Les subespecies ovandensis i nubivagus es diferencien débilmente i potser seria millor tractar-les com a sinònims de la nominal. La forma proposta Lampornis viridipallens connectens Dickey & van Rossem, 1929, coneguda a partir d'un únic espècimen del nort del Salvador, es considera inclosa en la nominal.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Lampornis viridipallens amadoni Rowley, 1968 – Serra Travessada (est d'Oaxaca), en el sur de Mèxic.
- Lampornis viridipallens ovandensis (Brodkorb, 1939) – terres altes del surest de Mèxic (Chiapas) i noroest de Guatemala.
- Lampornis viridipallens viridipallens (Bourcier & Mulsant, 1846) – terres altes de l'est de Guatemala, extrem nort del Salvador i oest d'Hondures.
- Lampornis viridipallens nubivagus Dickey & van Rossem, 1929 – El Salvador (Volcà Ilamatepec).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 13 d'octubre de 2024. P. 129.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 21 d'octubre de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lampornis viridipallens en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Lampornis, p. 218; viridipallens, p. 403»
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.