Empidonax wrightii

mosquero gris (Empidonax wrightii)

El mosquero gris (Empidonax wrightii), també denominat mosquerito gris o papamoscas bajacolita (en Mèxic, mosqueta gris o mosquero gris americà, és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Empidonax. És un au migratòria que anida en l'interior de l'oest d'Amèrica del Nort i migra cap a Mèxic en els hiverns boreales. Esta espècie és considerada comuna en les regionés àridas de l'oest d'Amèrica del Nort, especialment en la Gran Conca. Des d'estepas d'artemisia a boscs de ginebreras piñoneros i pinades ponderosa, este mosquero forrajea buscant insectes dels arbustos o branques baixes dels arbreés.

Distribució i hàbitat

La seua àrea de reproducció s'estén des de l'extrem sur de la Columbia Britànica, en Canadà, per Estats Units a través d'una estreta franja en el centre de Washington fins a l'est d'Oregó i Califòrnia. El ranc s'estén a l'est a través de Nevada, el sur d'Idaho, Utah i el nort d'Arizona fins al suroest de Wyoming, oest de Colorat, i el noroest de Nou Mèxic.

Depenent de la latitut, apleguen a zones de cria entre mediats d'abril a mitan de maig, i es van entre mediats d'agost i mediats de setembre. La migració entre la criança i hibernación pren aproximadament sèt semanes entre la primavera i l'autumne. Els machos generalment apleguen a zones de reproducció una semana abans que les femelles.

Els mosqueros grisos hibernan en Baixa Califòrnia Sur, el surest d'Arizona, i en Mèxic, des del centre de Sonora, oest i sur de Chihuahua i sur de Coahuila al centre d'Oaxaca. Un menut número possiblement hibernan en l'oest de Texas i el sur de Califòrnia.

El hàbitat de cria es compon d'arbustales, boscs oberts, o boscs en sotobosque nuet. Encara que predominen típicament artemisas (espècies Artemisia), les associacions comunes inclouen roses de penya-segat (espècies Purshia), chamisas (espècies Chrysothamnus i Ericameria), caobes de montanya (espècies Cercocarpus), ginebreres (espècies Juniperus), pins piñoneros (espècies Pinus) i pins ponderosa (Pinus ponderosa).

Durant la migració l'hàbitat és generalment similar a l'hàbitat reproductiu, pero les zones ribereñas són d'us freqüent. D'esta manera, els migrants poden trobar-se en sauces (espècies Salix), roures (espècies Quercus), o mezquites (espècies Prosopis).

En hivern, el mosquero gris es troba en zones obertes i semiabiertas àrides en xares i arbres dispersos.

Descripció

Els mosqueros grisos són aus menudes, pero més grans que la majoria dels mosqueros Empidonax. Un adult normal medix en promig 15 cm de llongitut, 22 cm d'envergadura i pesa 12.5 g.

Els adults tenen parts superiors de color gris pàlit, més obscures en les alas i la coa, en un to oliva tènue despuix de la muda en autumne. Les parts inferiors són blanquecinas, pero es tornen llaugerament grogues en el nou plomall. Hi ha una llista supraloral pàlida que s'estén per damunt de la base del pico. Tenen franges blanques en les ales i un anell blanc ocular discret. En comparació a atres mosqueros Empidonax nortamericans, el mosquero gris té un pico llarc i estret, una coa llarga, i la mandíbula tendix a ser més pàlida en aumentar la seua llongitut.

Els jóvens són similars en apariència als adults, pero en tons oliva i grocs més forts. Ademés, les aus jóvens tenen llínees beige en les ales i el pit de color marró.

Comportament

El mosquero gris és una de les moltes espècies del gènero Empidonax. Estes espècies són molt similars en apariència i comportament, i són notòriament difícils de diferenciar. Les millors característiques per a distinguir estes espècies són la veu, l'hàbitat de reproducció, i la distribució. El mosquero gris, no obstant, pot ser identificat per un comportament únic: el seu menege de la coa cap a avall. Atres espècies Empidonax exhibixen típicament un ràpit moviment de la coa cap a dalt.

Alimentació

La dieta presumiblement consistix enterament d'insectes i atres menuts invertebrats. En hivern poden consumir frutes, pero açò no s'ha confirmat.

La majoria dels assuts és capturades durant el vol o des del sol. Un pardal esperarà en una posició oberta —normalment en la branca d'un arbre o un arbusto baix— i volarà per a atrapar un insecte que passe. En menor freqüència, un pardal en vol recolecta assuts des del fullage o la corfa.

Reproducció

El mosquero gris és territorial durant la temporada de reproducció. Els machos establixen el seu territori i atrauen una femella per mig de vocalisacions i demostracions. Semblen ser monógamos, pero poden ocórrer #copulació entre parelles.

El niu és voluminós i menys compacte que els de atres mosqueros Empidonax. La femella construïx el niu (els machos poques voltes ajuden) a partir de diversos materials vegetals, especialment els tallos d'herba i tires de corfa. El niu sol estar replet de materials blans, com a llana, pèl, plomes o herbes suaus. Els nius poden ser colocats en artemisa, roses de penya-segat, ginebreres, o pins. L'altura del niu dependrà en part de l'altura del soport (és dir, els nius tendixen a ser grans en els arbres més alts), pero solen ser 1 a 6 m (3 a 20 peus) per damunt del sol. La majoria de nius es coloquen en la horcadura d'una branca al costat del tronc, pero alguns estan situats en les branques de major tamany del tronc.

Les femelles posen un ou per dia, en un tamany de la nidada definitiva de tres o quatre. La femella incuba els ous durant unes dos semanes. Els ous, encara que prevists en dies diferents, per lo general eclosionan en el mateix dia. Els pollets són altricialés i tenen poc tenen poc cap a avall quan ixen del cascarón. Abdós pares alimenten als pichones. El emplumamiento es produïx al voltant de 16 dies despuix de l'eclosió.

Vocalisació

Solament el macho canta. La vora és una nota de dos sílabes fortes descrits com «chuwip» o «wilip». Quan està dèbil, en ocasions serà més agut serà el «tiap» o «sip» que s'incorpore a la vora. Abdós sexes tenen un cridat «pit» sec o «wit». Les femelles canten freqüentment quan s'alimenten o recolecten materials per als nius.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie I. wrightii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird en 1858 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «El Pas, Texas».

Etimologia

El nom genèric masculí «Empidonax» es compon de les paraules del grec «empis, empidos» que significa ‘mosquit’, ‘jején’, i «anax, anaktos» que significa ‘senyor’; i el nom de l'espècie «wrightii», commemora al botànic i recolector nortamericà Charles Wright (1811–1885).

Taxonomia

El mosquero gris és molt similar morfològicament al mosquero obscur (Empidonax oberholseri), que ha segut problemàtic en el seu història taxonómica. Quan va ser descrit com a espècie en 1889, el mosquero gris va ser nomenat Empidonax griseus. Este nom es va tornar un sinònim posterior quan es va descobrir que la espècie tipo designada per al mosquero obscur era, de fet, un mosquero gris. El nom vigent en aquell moment per al mosquero obscur va ser mosquero de Wright (I. wrightii), un nom propost anteriorment en 1858. Degut a que el nom wrightii tenia prioritat, que es va aplicar al mosquero gris, deixant al mosquero obscur en un nou nom, I. oberholseri.

No hi ha subespecies reconegudes, i no existix variació geogràfica reportada.

La classificació del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) —en anglés— utilisa la nomenclatura «mosquero gris americà» per a Empidonax wrightii, per a diferenciar-ho del mosquero gris africà (Bradornis microrhynchus) i el mosquero gris etíop (Bradornis pumilus). No obstant, la Unió de Ornitólogos Americans ho nomena senzillament «mosquero gris».

Enllaços externs

• Videos, fotos i sons de Empidonax wrightii en eBird.
• Sons i mapa de distribució de Empidonax wrightii en xeno-vora.
• Fotogalería de Gray Flycatcher Empidonax wrightii en VIREO.