Anar al contingut

Geothlypis nelsoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:50 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Erro al crear miniatura:
mascarita matorralera (Geothlypis nelsoni)

La mascarita matorralera[1] o chipe encapuchat[2] (Geothlypis nelsoni)[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És endèmica de les montanyes de l'est i sur de Mèxic.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un endemisme mexicà. S'ha registrat a lo llarc de la Serra Mare Oriental, des de Coahuila i Nou #León fins a Pobla, en la part central i oriental del Eix Neovolcánico, en la Serra Mixteca, i en la Serra Mare del Sur, en Oaxaca.[4]

Esta espècie és considerada de prou comuna a comuna en les seues hàbitat naturals: les xares seques, xares i chaparrales en terres altes, en altitutés entre 1400 a 3100 m; típicament es troba en el pedregal (xara semiárido de cactus que es troba en llits de lava en el replanell de les terres altes del centre de Mèxic). Pot donar-se en situacions humides dins d'estos hàbitats. A voltes en xares denses adjacents en les vores dels boscs en hivern.[4] No està tan relacionada en els cossos d'aigua com el restant de les espècies de Geothlypis.

Descripció

[editar | editar còdic]

Medix 12 o 13 cm de llongitut promig en la seua edat adulta. És de característiques similars a atres espècies del seu gènero. Com en totes estes, el macho presenta una característica caraça negra. Es diferencia perque esta caraça està delimitada en la seua part superior per evident una ralla grisa. Les parts dorsals són pardo oliváceas i les ventrales groc lluent, en una miqueta d'oliva en els costats. La femella carix de caraça. La cara és olivácea, en un anell ocular i una llista superciliar, abdós de color groc pàlit. El restant del cos és similar al macho: parts dorsals oliváceas, i ventrales grogues. És difícil distinguir-la de les femelles d'atres espècies del gènero. Els jovenils són similars a la femella adulta.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie G. nelsoni va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Charles Wallace Richmond en 1900 baix el mateix nom científic, per a substituir al nom Geothlypis cucullata descrit pels zoólogos britànics Osbert Salvin & Frederick DuCane Godman en 1889, pero que es trobava pre-ocupat; el seu localitat tipo és: « Cofre de Perote, prop de Jalapa, Veracruz, Mèxic».[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «nelsoni» commemora al zoólogo nortamericà Edward William Nelson (1855-1934).[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

S'ha sugerit que la subespecie karlenae o possiblement una subespecie no descrita pot donar-se en els Volcans de Colima (oest de Mèxic); es requerix més estudi.[4]


Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[6] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]

  • Geothlypis nelsoni nelsoni Richmond, 1900 – Serra Mare Oriental, des del surest de Coahuila al nort de Pobla i sur d'Veracruz.
  • Geothlypys nelsoni karlenae Moore, 1946 – terres altes del centre de Mèxic des del Districte Federal i el sur de Pobla fins a Oaxaca.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 456.
  2. Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
  3. 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 10 de decembre de 2025.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Geothlypis nelsoni en Birds of the World.
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; nelsoni p. 267»
  6. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Peterson, R.T., i Chalif, I.L. (2008). Aus de Mèxic. Guia de camp. Editorial Diana, Mèxic. ISBN 978-968-13-3207-5
  • Howell, S.N.G., i Webb, S. (2007) A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Oxford University Press, Estats Units. ISBN 9780198540120