Anar al contingut

Selasphorus sasin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:52 7 jul 2026 per Admin (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' migran ' a ' migren ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Allen's Hummingbird (Selasphorus sasin).jpg
colibrí d'Allen (Selasphorus sasin)


El colibrí d'Allen[1] (Selasphorus sasin), també denominat chispita d'Allen o brunzidor d'Allen (en Mèxic),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Selasphorus. Anida en la costa del Pacífic d'Estats Units i inverna en el centre de Mèxic. És una menuda au en una llongitut d'aproximadament 7,5—9 cm.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La subespecie nominal es reproduïx en una estreta franja a lo llarc de la costa del Pacífic des de l'extrem suroest d'Oregó al sur fins al sur de Califòrnia, i d'agost a decembre migren cap a una estreta àrea de distribució en el centre de Mèxic, en els estats d'Mèxic, Morelos i Pobla. La subespecie sedentarius és resident en una menuda àrea i illes del sur de Califòrnia.[3]


El hàbitat reproductiu és una estreta franja costera humida afectada per les boires estivals; la reproducció en l'interior més allà d'uns 32 km no està documentada. Els machos i les femelles reproductors tenen preferències d'hàbitat llaugerament diferents. Els machos establixen territoris de cria vigilant zones obertes de vegetació de xara costera o arbustos ribereños, inclosos cornejos, roures venenosos i, sobretot, sauces, a on a sovint es posen llamativamente en branques sense fulls exposts o en ramitas en les copes dels arbustos, o en branques laterals d'arbres que dominen el territori. Les femelles seleccionen llocs per al niu en zones de vegetació més densa en a lo manco una miqueta de cobertura arbòrea. Com invernante en Mèxic l'hàbitat inclou vores de bosc i clars de xares en flors. En les illes del Canal, en Califòrnia, sedentarius es troba en chaparrales més densos i alts en ales orientades al nort i en boscs ribereños, i sol estar restringida a zones per baix dels 300 m d'altitut. En terra ferma, sedentarius crío en hàbitats urbans/suburbans (parcs, patis atrassers, jardins).[3]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie S. sasin va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1829 baix el nom científic Ornismya sasin; el seu localitat tipo és: «Nootka Sound, veïnat de Monterey i Sant Francisco, Califòrnia = Sant Francisco».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí «Selasphorus» es compon de les paraules del grec «selas» que significa ‘llum, flama’, i «phoros» que significa ‘que du’; i el nom de l'espècie «sasin», és el nom donat per natius americans de Wakashan o Nootka a varis colilbríes.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El nom comú, colibrí d'Allen, es deu a Charles Allen, un coleccionador que va ser un dels primers en notar les diferències entre la present espècie i el parent propenc Selasphorus rufus. En 1877 va enviar #espècimen i notes sobre les dos espècies lo que va motivar a Henry Wetherbee Henshaw a descriure-la com a nova espècie, denominada Selasphorus alleni, sense saber que la mateixa ya havia segut descrita casi 50 anys abans per Lesson, nom científic actual que té prioritat.[3]


S'han registrat híbrits de la present espècie en Archilochus alexandri, Calypte anna, Calypte costae i Selasphorus rufus.[3]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Selasphorus sasin sasin (V, 1829) – es reproduïx des de l'extrem suroest d'Oregó fins al sur de Califòrnia ; inverna en el suroest de Mèxic.
  • Selasphorus sasin sedentarius V, 1929 – residix en gran mida en les illes del Canal i en la propenca Califòrnia continental, des de la península de Pals Verts cap al sur a través del comtat d'Orange.
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 de febrer de 2025. P. 130.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 5 de març de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Selasphorus sasin en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Selasphorus, p. 352; sasin, p. 348»
  5. IOC World Bird List: Hummingbirds
  6. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.