Tyrannus vociferans
El tirà gritón[1][2] (Tyrannus vociferans), també denominat tirà chibiú o tirà de Cassin (en Mèxic), pitirre de Cassin o chilero de Cassin (en Hondures),[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Tyrannus. És un au migratòria parcial de curta distància que anida en el centre i oest d'Estats Units i en Mèxic, aplegant fins a l'extrem nort d'América Central en els hiverns boreales.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Anida en el centre oest, suroest i oest d'Estats Units i en el nort i centre sur de Mèxic (a on és resident permanent), les aus d'Estats Units i nort de Mèxic migren cap al sur i est, aplegant fins a l'extrem suroest de Guatemala en els hiverns boreales. Registre ocasional en Hondures.[4]
És una espècie prou comuna i conspicua en una varietat d'hàbitats a on puga construir els seus nius en arbres alts prop d'àrees obertes, incloent boscs riparios; boscs caducifolios diversos, pasturages, àrees cultivades o de pastorero i xares desérticos. Des del nivell de la mar fins als 3000m d'altitut en Mèxic.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]La part dorsal és de color gris i el pit de color gris obscur, la seua pancha és groga, la seua gola és de color gris pàlit i la seua coa és de color obscur de forma quadrada, llevat les seues puntes, que són més clars i angosts. Sol viure en menuts grups de vint individus.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie T. vociferans va ser descrita per primera volta pel naturaliste britànic William Swainson en 1826 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Temascaltepec, Mèxic, Mèxic».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Tyrannus» prové del nom específic Lanius tyrannus, l'epítet del qual en llatí significa ‘tirà’, ‘déspota’, ‘dictador’; i el nom de l'espècie «vociferans», en llatí significa ‘cridant’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les diferències entre les dos subespecies són mínimes i alguns autors no les reconeixen. Són necessaris més estudis per a resoldre la situació.[4]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[6] i Clements Checklist/eBird[7] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Tyrannus vociferans vociferans Swainson, 1826 – oest i centre d'Estats Units (surest de Montana, este de Wyoming, suroest de Dakota del Sur, suroest de Nebraska, centre i sur de Califòrnia, extrem surest de Nevada, sur d'Utah, sureoste i centre sur de Colorat, nort i est d'Arizona, Nou Mèxic, oest de Texas), Mèxic (Baixa Califòrnia, i cap al sur des de l'oest de Sonora i Chihuahua fins a Oaxaca); en els hiverns al sur fins a Baixa Califòrnia Sur, Chiapas i extrem oest de Guatemala.
- Tyrannus vociferans xenopterus Griscom, 1934 – suroest de Mèxic (terres altes d'Guerrero).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 d'agost de 2023. P. 496.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). «Noms en castellà per a les aus mexicanes». Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic.
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 21 d'agost de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Poole, A.F. & Gill, F.B. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 21 d'agost de 2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Tyrannus, p. 394; vociferans, p. 404»
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.