Setophaga vitellina
La reinita de les Caimà,[1] chipe vitellino o chipe caribeny (Setophaga vitellina),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És nativa del Carib, en les Illes Caiman i les Illes del Cisne.
Distribució i hàbitat
editarEs troba únicament en tres de les illes Caimà i en l'illa Cisne en el llitoral caribeny del nort d'Hondures. Esta espècie és considerada comuna en les seues hàbitats naturals: les xares àrides, xares costeres i clars, i zones talades de bosc sec; a voltes en zones urbanes.[3]
Estat de conservació
editarLa reinita de les Caimà ha segut calificada com «casi amenaçada» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) per la seua menuda zona de distribució, en la qual el seu hàbitat disponible està decadència com a resultat de la degradació. Per lo tant està vulnerable a l'impacte d'events estocàstics que poden dur-la ràpidament a l'extinció.[4]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie S. vitellina va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Charles Barney Cory en 1886 baix el nom científic Dendroica vitellina; el seu localitat tipo és: «illa Gran Caimà».[2]
Etimologia
editarEl nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «vitellina» del llatí mig «vitellinus» que significa ‘de color groc viu teñir de roig’.[5]
Taxonomia
editarOriginalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies, entre les quals la #present) era parafilético en relació a Setophaga,[6] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi s'una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[7] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[8]
A voltes li la considera conespecífica en Setophaga discolor, pero tal tractament no està respalat per un estudi filogenético recent que, no obstant, va recuperar una relació de germandat entre les dos espècies.[6]
Subespecies
editarSegons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[9] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Setophaga vitellina crawfordi (Nicoll), 1904 – illes Menuda Caimà i Caimà Brac.
- Setophaga vitellina vitellina ((Cory), 1886 – illa Gran Caimà.
- Setophaga vitellina nelsoni (Bangs), 1919 – illa Cisne (al nort d'Hondures), en el Carib occidental.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 24 de setembre de 2014. P. 455.
- ↑ 2,0 2,1 . avibase. Consultat el 24 de setembre de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Setophaga vitellina en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; vitellina p. 404»
- ↑ 6,0 6,1 Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.