Zimbabue

Revisió de 21:11 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul solicitat)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


Zimbabue ―oficialment República de Zimbabue (en anglés: Republic of Zimbabwe, en shona: Rudhende rwe Zimbabwe)[1][2][3][4][5][6] és un país sense llitoral situat en el surest d'Àfrica, entre el riu Zambeze, les catarates Victoria i el riu Limpopo. Llimita a l'oest en Botswana, al nort en Zàmbia, al sur en Suràfrica i a l'est en Moçambic.

La capital i ciutat més gran és Harare i la seua segona ciutat més gran és Bulawayo.

Zimbabue, un país d'aproximadament 15 millons d'habitants, té 16 idiomes oficials: el chichewa, el chibarwe, el anglés, el kalanga, el koisán, el nambya, el ndau, el ndebele del nort, el shangani, el shona, el sesoto, el tsonga, el setsuana, el embena, el xhosa i la llengua de signes zimbabuense. El anglés, el shona i el ndebele són els més parlats. Zimbabue és el tercer país en més idiomes oficials en el món.[7]

Des del sigle XI, la regió que ara és Zimbabue ha segut el lloc de varis Estats, com els regnes de Butua, Rozvi i Monomotapa, ademés d'una ruta important per a la migració i el comerç.[8]

La Companyia Britànica de Suràfrica demarcó el seu territori actual quan va conquistar Mashonalandia en 1890 i Matabelelandia en 1893 durant la primera guerra Matabele. El govern de la companyia va terminar en 1923 en l'establiment de Rhodèsia del Sur com a colónia britànica autònoma. En 1965, un govern conservador de la minoria blanca va declarar unilateralment la seua independència com Rhodèsia.[9]

Rhodèsia va enfrontar l'aïllament internacional, i despuix d'una guerra civil que va durar quinze anys entre les forces nacionalistes negres i el govern de minoria blanca, es va establir l'emancipació universal i la sobirania de iure de Zimbabue en abril de 1980.[10] Robert Mugabe va ser nomenat primer ministre en 1980, quan el partit Unió Nacional Africana de Zimbabue va guanyar les eleccions; va ser president de Zimbabue des de 1987 fins a la seua dimissió en 2017. El país va travessar un periodo de decliu econòmic en la década de 2000, experimentant numeroses crisis i hiperinflación.[11][12][13] El 15 de novembre de 2017, despuix de més d'un any de protestes contra el seu govern, Mugabe va ser posat baix arrest domiciliari per l'eixèrcit durant un colp d'Estat i va dimitir sis dies despuix. Emmerson Mnangagwa s'ha eixercitat des de llavors com a president de Zimbabue.[14]

En 2010, el IDH (índex de desenroll humà) de Zimbabue va ser el més baix del món.[15] No obstant, des de llavors la situació del país ha millorat. En 2020 es va ubicar en el lloc 150 de 189 països.[16]

Zimbabue es veu afectat regularment per sequies i inundacions.[17]

  1. .
  2. Clancy, Thomas (2012-02-12). Countries of the World: Republic of Zimbabwe (en en), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-4700-6364-1.
  3. . Consultat el 2023-03-01.
  4. .
  5. .
  6. La traducció a l'espanyol del nom oficial pot variar. Segons el Diccionari panhispánico de dubtes, la versió del mateix deuria ser República de Zimbabue, en ser este més pròxima a les normes i convencions de l'ortografia espanyola com ho marca la RAER. No obstant, el Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics, que consensua els noms traduïts en les autoritats de cada país, publica que la variant República de Zimbabwe és la que deu utilisar-se en a lo manco contexts oficials i diplomàtics per a l'idioma espanyol.
  7. . Consultat el 2024-03-20.
  8. «Zimbabwe».
  9. Moorcraft, Paul. “Rhodèsia's War of Independence”. History Today 40 (9). “[P]er head of (white) population Rhodèsia had contributed more in both world wars than any other part of the empire, including the United Kingdom.... There is little doubt now that after a few resignations here and there, the army, the Royal Navy and even the Royal Air Force (supposedly the most disaffected service) would have carried out any orders to subdue the first national treason against the Crown since the American War of Independence.”
  10. Chung, Fay (2006). Re-living the Second Chimurenga: memories from the liberation struggle in Zimbabwe, Preben (INT) Kaarsholm. p. 242; ISBN 9171065512.
  11. . Consultat el 2021-10-17.
  12. Johnson, Boris. Robert Mugabe tarnished the jewel that is Zimbabwe. Now is its chance to shine again.
  13. «Zimbabwe 2015 Human Rights Report». United States Department of State Bureau of Democracy, Human Rights, and Llabor (2015).
  14. «[1]». Consultat el 2021-10-16 (en és).
  15. Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD). . Informe de Desenroll Humà 2010. Consultat el 15 de juny de 2011.
  16. Human Development Report 2020 The Next Frontier: Human Development and the Anthropocene, United Nations Development Programme, pp. 343–346. ISBN 978-92-1-126442-5.
  17. .