Néctar (botànica)
El néctar, del llatí nectar, i este del grec νέκταρ «néktar»[1] (en la mitologia grega era la beguda dels deus), és una solució acuosa més o menys concentrada de sucres, aminoàcits, ionés minerals i olis essencials.
El néctar té una funció molt important en l'ecologia de les plantes. Es produïx en les florés per a atraure als animals que realisen la polinisació (transport involuntari de polen d'unes flors a atres de la mateixa o distinta planta) i en atres parts de la planta. Els seus composts servixen com a indicadors per als animals mutualistes, com a forma de protecció davant els explotadores; com a lladres de néctar, microorganismes infestadores i els polinisadors.[2]