Clinton Davisson
Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois; 22 d'octubre de 1881-Charlottesville, #Virginia; 1 de febrer de 1958) va ser un físic nortamericà guardonat en 1937 en el premi Nobel de Física.
És conegut per les investigacions que va portar a terme en els camps de la electricitat, el magnetisme i la energia radiant.
De 1916 a 1946 va treballar en el departament tècnic de Telephone Bell Laboratories en Charles Henry Kunsman. En 1927, en colaboració en Lester Halbert Germer, va descobrir la difracció dels electrons pels cossos cristalins, #lo que va servir per a confirmar experimentalment les teories de la mecànica ondulatoria.
Va ser guardonat en 1935 en la medalla Hughes, concedida per la Royal Society «per la seua investigació que va dur al descobriment de l'existència física de les ones d'electrons a través de continuades investigacions sobre la reflexió d'electrons de plans de cristal de níquel i atres metals».[1]
Va ser guardonat en 1937 en el premi Nobel de Física, compartit en George Paget Thomson.
- ↑ "for his research that resulted in the discovery of the physical existence of electron waves through long-continued investigations on the reflection of electrons from the crystal plans of nickel and other metals" Mehra, Jagdish (2001). The Historical Development of Quàntum Theory, Springer, p. 623. ISBN 0-387-96284-0.