Johannes Stark
Johannes Stark (Schickenhof, hui en dia Freihung, Baviera, 15 d'abril de 1874-Traunstein, 21 de juny de 1957)[1] va ser un físic alemà, guanyador del Premi Nobel de Física de 1919 pel seu descobriment del efecte Stark.[2]
Stark es va doctorar en física en l'Universitat de Munich en 1897 baixe la supervisió de Eugen von Lommel, i va ser assistent d'este fins al seu nomenament com a professor en l'Universitat de Gotinga en 1900. Va ser professor extraordinari en l'Universitat Leibniz d'Hannover des de 1906 fins que es va convertir en catedràtic de l'Universitat RWTH d'Aquisgrà en 1909. En 1917 va passar a ser professor de l'Universitat de Greifswald, i també va treballar en l'Universitat de Würzburg de 1920 a 1922.
Partidari d'Adolf Hitler des de 1924, Stark va ser una de les principals figures, junt en el seu colega i guanyador del Nobel Philipp Lenard, del moviment antisemita Deutsche Physik, que pretenia eliminar als científics judeus de la física alemana. Va ser nomenat director de la Societat Alemana d'Investigació en 1933 i president del Institut Físic-Tècnic del Reich de 1933 a 1939. En 1947 va ser declarat culpable com "delinqüent major" per un tribunal de desnazificación.[3]
[[Categoria:Alumnat de l'Universitat de Munich ]] [[Categoria:Doctors per l'Universitat de Munich ]] [[Categoria:Fallits en 1957 ]]
- ↑ . Encyclopaedia Britannica. Consultat el 30 de juliol de 2017.
- ↑ . Consultat el 2025-09-24.
- ↑ Ball, Philip (2014). Serving the Reich: The Struggle for the Soul of Physics under Hitler, The University of Chicago Press.