Leucippus fallax
El colibrí davant[1] o colibrí anteado (Leucippus fallax)[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Leucippus. És nativa del llitoral nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
editarLa seua distribució es restringix a la zona costera àrida del nort de Colòmbia i Veneçola, des de la península de la Guajira en l'est de Colòmbia fins a la península de Araya en l'est de Veneçola. En Colòmbia, es troba des de la base surest de les montanyes de Santa Marta fins a la serranía de Macuira en l'extrem oriental de la península de la Guajira. En Veneçola, l'espècie es troba des de la serra de Baragua, en el estat Lara, i té una distribució discontínua en les costes oriental i occidental. En les regions occidental i central, el colibrí es troba des del noroest d'Zulia cap a l'est a través d'Falcón, cap al sur fins a Lara, i cap a l'est en la base septentrional de la cordillera costera veneçolana des de Port Cabell en Carabobo fins a les proximitats de Macuto en La Guaira. En la costa oriental de Veneçola, l'espècie es troba des del noreste d'Anzoátegui fins a la península de Araya en Sucre i en les illes d'Margarita, Coche, Cubagua, La Tortuga, Chimana Gran i Carib.[3]
Esta espècie és considerada prou comuna en les seues hàbitats naturals: les zones àrides de vegetació xerófila, inclosos xares espinoses, boscs espinosos, jardins suburbans i vores de manglarés des del nivell de la mar fins als 800 m d'altitut.[3]
Descripció
editarApleguen a medir 11,5 cm en un pes promig de 6,5 g.[4] Les parts inferiors són de color canella-anteadas, la coa és quadrada, en les timoneras centrals vert clar i les externes pardo-grisáceo en àpiços blancs. Les parts superiors són verda-bronzejada clara.[5]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie L. fallax va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Jules Bourcier en 1843 baix el nom científic Trochilus fallax; el seu localitat tipo és: «Caracas, Veneçola».[2]
Etimologia
editarEl nom genèric masculí Leucippus prové de la mitologia grega, Leucipo, va anar un príncip pisano, fill del rei Enómao, que es va enamorar perdidamente de la nimfa Dafne; i el nom de l'espècie «fallax» en llatí significa ‘fals’, ‘enganyós’.[6]
Taxonomia
editarEls estudis filogenético de McGuire et al. (2014) varen demostrar que el gènero Leucippus era polifilético,[7] en conseqüència, este gènero és actualment monotípico i inclou únicament a L. fallax. Atres espècies anteriorment situades dins de Leucippus no pertanyen al mateix clado que L. fallax i ara s'assignen al gènero Thaumasius (L. taczanowskii i L. baeri), Taphrospilus (L. hypostictus) i Talaphorus (L. chlorocercus). Segons esta filogenia, cap d'estes espècies és el tàxon germà de L. fallax. L'espècie més emparentada en L. fallax és Phaeochroa cuvierii.[7]
Durant l'història taxonómica de la present espècie, vàries formes varen ser descrites, siga com a espècies plenes (Dolerisca cervina, Doleromyia pallida) o com subespecies (L. fallax richmondi, L. fallax occidentalis), que posteriorment es va comprovar ser indistinguibles de la nominal. És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 de març de 2013. P. 128.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 26 de maig de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Leucippus fallax en Birds of the World.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2011. Consultat el 22 de juny de 2012.
- ↑ Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.(2006).Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers.Buenos Aires:
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Leucippus p. 223; fallax p. 157»
- ↑ 7,0 7,1 McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.