Mimus longicaudatus

Archiu:Long-tailed Mockingbird RWD3.jpg

sinsonte colilargo (Mimus longicaudatus)

El sinsonte colilargo, calandria colilarga, chisco, zoña, chaucato o tenca de coa llarga (Mimus longicaudatus) és una espècie d'au paseriforme de la família Mimidae que habita en l'oest d'Equador i Perú. El llímit meridional del seu distribució és Arica, nort de Chile.

Taxonomia

És un passeriforme de la família Mimidae. S'admeten quatre subespecies

• M. l. platensis: Illa de l'Argent (Equador).
• M. l. albogriseus: suroest d'Equador.
• M. l. longicaudatus: oest de Perú.
• M. l. maranonicus: Alt Valle del Marañón (nort-central del Perú).

Distribució i hàbitat

És un au molt comuna i fàcil d'observar en la major part de la seua àrea de distribució. Es troba en xares i boscs secs, aixina com en zones agrícoles, en el suroest d'Equador i de l'oest del Perú, encara que s'enrarix al sur d'Ica. Remonta la vall del riu Marañón fins als 2600 m d'altitut La seua presència en l'extrem nort de Chile deu ser sol ocasional.

És possible trobar-ho també en jardins i parcs, a voltes acompanyat del tordo renegrido (Molothrus bonariensis), que parasita els seus nius.

Descripció

De tamany mijà, en cos com de tórtola, coa molt llarga i pates relativament llargues. El seu plomall combina tons grisos, pardos i blancs. Les parts inferiors són pàlides, combinant els tons generals del restant del plomall. La traça més distintiva del cap és una marcada banda blanca superciliar. El pico, larguito i esmolat, és de color café, com les pates. El iris és marró. Els eixemplars jóvens tenen un plomall de tons més apagats. Com el restant d'espècies del mateix gènero té una veu poderosa i variada que pot incloure imitacions d'atres espècies. Canta durant casi tot l'any.

Sol vore's solitari o en menuts grups en emplaçaments favorables, en escassos conflictes intraespecíficos. Com succeïx en moltes atres espècies, en les ciutats és molt dòcil, permetent grans aproximacions a qui ho observa, mentres que el camp és més esquive. La seua traça més destacada és la llarga coa, en rectrices en palmito (més llargues quant més internes), en una cridanera banda terminal blanca. La sol mantindre empinada quan està en el sol, a on a sovint s'alimenta, alternant curtes carreres en moments en que es deté per a observar, si be passa la major part del seu temps en posaderos elevats i ben visibles.

La seua dieta és variada en un gran contingut en invertebrats. Causa danys a alguns cultius com la raïm i el ají, ya que consumix els seus fruts, pero els contrarresta controlant plagas com el cuc de la vinya Pholus vitis a lo llarc de tot l'any.

Es reproduïx entre finals de decembre i juliol. El seu niu és de tipo copa. Ho construïx en branques espinoses i ho ubica en l'interior de arbustos o en cactus, tapizándolo en fibres blanes (pèl, raicillas i atres vegetals). Posa 3-4 ous de color verdoso en taques marró-rojoses.