Poospiza hispaniolensis
La monterita collareja[1] (en Equador), monterita acollarada (en Perú) o dominiquí comú (Poospiza hispaniolensis)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Thraupidae pertanyent al gènero Poospiza. És nativa de l'oest d'Amèrica del Sur.
.jpg){kind=link}
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx en la regió costera des del suroest d'Equador (suroest de Manabí), fins al sureoste de Perú (fins a Arequipa).[3] És localment abundant en Illa de l'Argent i atres punts en la partix nort de la seua àrea, enrarint-se cap al sur.
Esta espècie és considerada localment comuna en la seua hàbitat natural:[3] les zones arbustivas seques subtropicales o tropicals, les zones arbustivas humides subtropicales o tropicals, les zones arbustivas elevades subtropicales o tropicals i els boscs molt degradats. Preferix àrees en aigua en les proximitats i en un dens xara.[4] Principalment per baix dels 1400 m d'altitut, pero localment aplegant fins als 2900 m en Perú.[3]
Descripció
editarÉs un pardal menut i compacte, de 13,5 cm de llongitut. Pico curt i triangular, en la mandíbula inferior nítidamente més robusta que la superior. El color del pico és variable de davant a gris obscur. Presenta un marcat dimorfisme sexual. El macho té el píleo grisa i amples llistes supraciliares i pitet o gorguera blanques que contrasten en llistes oculars negres que convergixen en la nuca en el píleo. Tenen les parts inferiors blanques a blanc-groguenques en laterals grisos obscurs i banda pectorial de grisa a negre. La femella té tons pardos, el pit estriado i la gorguera i llesta superciliar groguenques o crema. En tots els eixemplars les pates tenen color de rosat a anaranjado.
Comportament
editarEn Equador es reproduïx una sola volta a l'any, en posades entre mediats de febrer i mediats de maig, despuix de les pluges. Canta durant l'estació seca, de juliol a setembre. Sembla realisar desplaçaments relacionats en les pluges.[4]
Alimentació
editarS'alimenta bàsicament d'invertebrats que captura en arbres baixos o prop del sol, entre vegetació densa.[4]
Vocalisació
editarLa vora, vigoroso, és un chiulat «tuik, suick-suiiu», el cridat és un gruñido baix «djer-djer».[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ . Avibase. Consultat el 17 de maig de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Poospiza hispaniolensis, p. 653, làmina 113(2)»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Birds of the World.Cornell Lab of Ornithology.Ithaca, NY, USA:Consultat el 17 de maig de 2021.