Anar al contingut

Schistes geoffroyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 00:05 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Archiu:Schistes geoffroyi (Pico de cuña) (22653616465).jpg
colibrí picocuña oriental (Schistes geoffroyi)


El colibrí picocuña oriental (Schistes geoffroyi), també denominat colibrí picocuña,[1] colibrí de coa franjada (en Veneçola), colibrí pico de falca (en Colòmbia, Perú i Veneçola), piquicuña goliverde (en Equador) o pico de falca de Geoffroy (en Perú),[2] és una espècie d'au apodiforme en la família Trochilidae, una de les dos pertanyents al gènero Schistes. És natiu de regions montanyoses i andinas del noroest i centre oest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per la cordillera de la Costa del nort de Veneçola, en la Serranía del Perijá i a lo llarc dels Vages i adyacencias des del noroest de Veneçola, pels Vages orientals de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú, fins al centre oest de Bolívia.[3]

Esta espècie és considerada de poc comú a localment comú en els seus hàbitats naturals: les vores de selves humides i boscs núvols, en altitutés entre 900 i 2300 m, aplegant fins als 2800 m en el surest de Perú; sap forrajear en l'estrat mig i baix de la vegetació densa.[3]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie S. geoffroyi va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Jules Bourcier en 1843 baix el nom científic Trochilus geoffroyi; el seu localitat tipo és: «vall del Cauca, prop de Cartagena, Colòmbia», error, substituido per «El Roure, dalt de Fusugasuga, Colòmbia».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí «Schistes» prové de la paraula del grec «skhizō» que significa ‘partir’, ‘separar’; i el nom de l'espècie «geoffroyi», commemora al zoólogo francés Isidore Geoffroy Saint-Hilaire (1805–1861).[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Durant molt temps l'espècie Schistes albogularis va ser tractada com una subespecie de la #present, que també va ser colocada en el gènero Augastes; varen ser separades en base en les diferències morfològiques, principalment de plomall.[5] La separació en dos espècies va ser reconeguda pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta No 774.[6]


La forma descrita S. geoffroyi bolivianus Simon, 1921 s'inclou en chapmani.[3][2]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Schistes geoffroyi geoffroyi (Bourcier), 1843 – Serranía del Perijá, nort de Veneçola (cordillera de la Costa) i Vages cap al sur a través de l'est de Colòmbia i est d'Equador fins al surest de Perú (Cuzco).
  • Schistes geoffroyi chapmani Berlioz, 1941 – des del sur de Perú (sur de Cuzco) fins al centre de Bolívia (Cochabamba).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 d'octubre de 2015. P. 130.
  2. 2,0 2,1 2,2 . Consultat el 11 de maig de 2024.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Schistes geoffroyi en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Schistes, p. 350, geoffroyi, p. 172»
  5. (2015).Conservació Colombiana.23: 3–48ISSN 1900-1592.
  6. South American Classification Committee.
  7. IOC World Bird List: Hummingbirds
  8. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.