Chloropipo flavicapilla
El saltarin groc[1] (Chloropipo flavicapilla), també denominat saltarín dorat (en Colòmbia), saltarín cabeciamarillo (en Equador) o ballarí de cap groc,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae, una de les dos pertanyents al gènero Chloropipo. És natiu de regions andinas del noroest d'Amèrica del Sur.
.jpg){kind=link}
Distribució i hàbitat
Es distribuïx per la zona subtropical dels Vages localment en Colòmbia (en la cordillera occidental en Valle i Cauca, en la pendent occidental de la cordillera central en Antioquia i Huila, possiblement també en l'ala oriental en l'oest de Putumayo) i en el nort i centre d'Equador (pendent oriental en l'oest de Napo i Tungurahua).[3]
Esta espècie és considerada rara i local en els seus hàbitats naturals: el sotobosque i l'estrat mig de boscs de montanya dels Vages, entre els 1200 i 2400 m d'altitut.[4]
Descripció
Medix 12 cm de llongitut. La corona i els costats del coll del macho són de color groc or. L'esquena és verda oliva lluenta. Les galtes i la gola són de color oliva groguenc, més pàlit en el pit, fins a tornar-se groc en la pancha. En la femella el groc de la corona i el coll és dèbil i inclús pot faltar. El iris és anaranjado o rojós.[4]
Estat de conservació
El saltarín groc ha segut calificat com vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua població total, estimada en 6700 individus madurs, se sospita estar en declinio moderadament ràpit per la pèrdua d'hàbitat. El nivell de fragmentació de l'hàbitat dins de la seua zona ha segut descrit com a sever. Els treballs de camp confirmen que l'espècie està en declinio i que pot estar desapareixent d'algunes localitats. També s'ha notat que l'espècie ocupa un ranc altitudinal en el qual la taxa d'deforestación és alta.[5]
Amenaces
La majoria del seu ranc està dins de terres propícies per a l'agricultura, algunes de les quals ya han segut netes i el restant està provablement amenaçat.[5]
Accions de conservació
Es desconeixen.[5]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie C. flavicapilla va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1852 baix el nom científic Pipra flavicapilla; el seu localitat tipo és: «Nouvelle-Grenade = Colòmbia; presumiblement en la regió de Bogotà».[2]
Etimologia
El nom genèric masculí «Chloropipo» es compon de les paraules del grec «khlōros » que significa ‘vert pàlit’, ‘groc’, i «pipōn o piprō», una menuda au no identificada; i el nom de l'espècie «flavicapilla», es compon de les paraules del llatí «flavus» que significa ‘groc’, i «capillus» que significa ‘de cap’.[6]
Taxonomia
És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 d'abril de 2016. P. 492.
- ↑ 2,0 2,1 Saltarín Groc Chloropipo flavicapilla (Sclater,PL, 1852) en Avibase. Consultada el 14 d'abril de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 29 d'agost de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Xenopipo flavicapilla, p. 492, làmina 64(8)»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chloropipo, p. 103; flavicapillas, p. 160»