Furnarius
Els forners (Furnarius) són un gènero d'aus paseriformes pertanyent a la família Furnariidae que agrupa a espècies natives d'Amèrica del Sur a on es distribuïxen des del nort de Colòmbia i Veneçola fins al nort de la Patagonia en Argentina.[1] Són cridades aixina degut a que el seu niu té la forma d'un forn de fanc.[2]
Noms populars
editarAls seus membres li'ls coneix àmpliament pel nom popular de forners.[3] En atres localitats poden ser cridats de tiluchi, en Santa Creu, Bolívia; chilalo en el Departament de Piura, Tombes i Lambayeque, Perú; en Argentina li'l coneix com a caser en Tucumán i Entre Rius, caserito en Santiago del Estero, alonsito en Corrents i en Paraguay, albañil (en Argentina, Colòmbia i Veneçola).[4]
Etimologia
editarEl nom genèric masculí «Furnarius» prové del llatí «furnarius» que significa ‘panader’, o «furnus» que significa ‘forn’; en referència al distintiu niu de les espècies del gènero.[5]
Particularitats
editarNiu
editarLa parella construïx el niu. El seu pes final promedia els 5 kg, i adquirix una durea considerable una volta sec. Posseïx forma exterior redonejada en una obertura redonejada a la dreta o l'esquerra, donant accés a un passadiç que separa per mig d'una paret interna al llit o "habitació" en a on es incubarán els ous.
Cada niu s'utilisa una volta, per #lo que es construïx un atre a l'any següent. Els usats queden lliures per a qui vullga utilisar-ho, ya siga una atra espècie d'au o l'home per a adorn, #lo que freqüentment ocorre.
Cante
editarEl sò que emet el Forner és un esclat fort i rítmic de sílabes que semblaren dir "quip"o "yip", a sovint ho emet a duo mentres bat les seues ales enèrgicament.
Reproducció
editarLa parella es manté junta tota la vida. Arribada la primavera, la cambra del niu alberga un promig de quatre ous, incuban abdós pares de modo alternatiu, durant 15 dies. Quan un retorna, es anuncia en la seua vora per a que l'atre ixca. Per la seua dieta i tamany sol ser víctima de parasitisme per part del tordo renegrido, i li'ls pot vore criant a pichones d'esta espècie.
Comportament
editarDe la mateixa manera que les colomes, els forners que conviuen en les ciutats posseïxen un caràcter manso per lo que poden apreciar-se en rodalia dels humans. No és un au migratòria.
Taxonomia
editarLes anteriorment subespecies F. leucopus cinnamomeus i F. leucopus longirostris ya eren tractades com a espècies plenes pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC),[6] per Aus del Món (HBW) i per Birdlife International (BLI), i més recentment per Clements checklist/eBird.[1] A pesar de reconéixer que mereixerien ser elevades al ranc d'espècies plenes,el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) va rebujar la Proposta N.º 35,[7] de separació de les subespecies, per insuficiència de senyes publicades.
- ↑ 1,0 1,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFColucci2005">Colucci (2005). Diccionari folklórico de la flora i la fauna d'Amèrica, edicions Del Sol.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 12 de novembre de 2014. P. 104.
- ↑ (2016).Comunicacions del Museu Provincial de Ciències Naturals “Florentino Ameghino” (Nova Série)..20(2)
- 1-620.ISSN 0325-3856.Consultat el 2 de decembre de 2018.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Furnarius, p. 166»
- ↑ Plantilla:IOC Furnariidae
- ↑ Van Remsen, juliol de 2003. «Separar Furnarius cinnamomeus de F. leucopus» Proposta (35) al South American Classification Committee. En anglés.