Geothlypis flavovelata
_male_(cropped).jpg){kind=link}
La mascarita de Altamira o chipe de corona groga (Geothlypis flavovelata) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És endèmica del noreste de Mèxic.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua distribució es restringix a la costa del Golf de Mèxic en el centre i sur de Tamaulipas, extrem oriental de Sant Luis Potosí i nort d'Veracruz.
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: les marismas d'aigua dolça que contenen una extensa vegetació de canyars; també zones més menudes de juncs en estanys i séquies.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La mascarita de Altamira ha segut calificada com «casi amenaçada» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que el seu hàbitat de chapulls d'aigua dolça es distribuïx fragmentadamente i és llimitat en extensió, i la seua menuda població, estimada entre 2500 i 10 000 individus madurs, es presumix estar en decadència com a resultat de la contínua pèrdua i degradació de l'hàbitat, causant extincions locals.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. flavovelata va ser descrita per primera volta pel ornitólogo nortamericana Robert Ridgway en 1896 baix el nom científic Geothlypis flavovelatus ; el seu localitat tipo és: «Altamira, prop de Tampico, Tamaulipas, Mèxic».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «flavovelata» es compon de les paraules del llatí «flavus» que significa ‘groc’ i «velatus» que significa ‘cobert’, ‘velat’.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Està emparentada cercanamente en la mascarita comuna (Geothlypis trichas), la mascarita nortenya peninsular (Geothlypis beldingi) i la mascarita de Bahames (Geothlypis rostrata). Alguns consideren que les quatre espècies formen una súper espècie i de fet podrien ser conespecíficas, encara que separades geogràficament.
Els machos es distinguixen de la mascarita nortenya peninsular (en apariència prou pareguda) perque el cap pràcticament només té negre (la caraça) i groc, mentres que el color oliváceo només s'estén de la nuca cap a l'esquena. Les femelles de les quatre espècies són difícils de dintinguir entre sí.
És monotípica.