Knipolegus aterrimus

Archiu:Knipolegus aterrimus -Macchu Picchu, Peru-8.jpg

viudita aliblanca (Knipolegus aterrimus)

La viudita aliblanca^[1] (Knipolegus aterrimus), també denominada viudita negra comuna o viudita trinadora (en Argentina), viudita-negra d'ala blanca (en Perú), viudita negra (en Chile i Paraguay) o viudita negra ala blanca (en Uruguay),^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Knipolegus. Alguns autors sostenen que la #present es dividix en més d'una espècie. És nativa de l'oest i sur d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx de forma disjunta; la subespecie K. aterrimus heterogyna —considerada per alguns com a espècie plena— en el nort de Perú (en la vall del Marañón des de Cajamarca al sur fins a Áncash); i des del centre de Perú (des de Junín), per Bolívia (La Pau al sur fins a l'est de Potosí i Tarija), fins al centre sur d'Argentina (fins a Chubut), en la temporada no reproductiva migra cap al noreste d'Argentina, Paraguay,^[3] i Uruguay. Va ser registrada com vagante en Chile. També existixen registres documentats en zones limítrofes de Brasil: extrem suroest de Rio Gran do Sul, Mate Grosso do Sul i sur de Rondônia.^[4]^[5]

Esta espècie és considerada generalment comuna en la seua hàbitat reproductiu natural: les xares de montanya i vores de bosc, principalment entre 1500 i 3000 m d'altitut cap al nort, pero fins al nivell de la mar en Argentina.^[6]

Referències

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 6 de maig de 2019. P. 495.
↑ . Avibase. Consultat el 17 de març de 20234.
↑ Schulenberg, T.S. & Keeney, B.K. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 13 de març de 2023.
↑ Bornschein, M.R., Càceres, N.C., Ferreira, W.V., Ricco de Freitas, D. & Pichorin, M.(2003).Ararajuba.11(1) 135-141ISSN 0103-5657.
↑ Mapa de registres de maria-preta-bat-coa (Knipolegus aterrimus) en Wikiaves. Consultat el 7 de maig de 2019.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Knipolegus aterrimus, p. 464, làmina 57(5)»

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 6 de maig de 2019. P. 495.

[AB-2] . Avibase. Consultat el 17 de març de 20234.

[BOW-3] Schulenberg, T.S. & Keeney, B.K. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 13 de març de 2023.

[4] Bornschein, M.R., Càceres, N.C., Ferreira, W.V., Ricco de Freitas, D. & Pichorin, M.(2003).Ararajuba.11(1) 135-141ISSN 0103-5657.

[5] Mapa de registres de maria-preta-bat-coa (Knipolegus aterrimus) en Wikiaves. Consultat el 7 de maig de 2019.

[RR-6] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Knipolegus aterrimus, p. 464, làmina 57(5)»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]