Lophornis gouldii

La coqueta motejada o coqueta palmito blanc (Lophornis gouldii) és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, pertanyent al gènero Lophornis. És nativa del centre nort d'Amèrica del Sur.

coqueta motejada (Lophornis gouldii)

Distribució i hàbitat

Es distribuïx pel centre nort i centre de Brasil (des del noreste de Pará i oest de Maranhão cap al sur fins a Mate Grosso i Goiás) i en l'extrem oriental de Bolívia (Santa Creu).

Esta espècie, és molt poc coneguda en els seus hàbitats naturals: les vores de boscs, tancats, i atres hàbitats oberts, pero és per lo manco ocasionalment registrada en selves humides de terra ferma; fins als 800 m d'altitut.

Estat de conservació

La coqueta motejada havia segut calificada com «vulnerable» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) fins a l'any 2021, en que una nova evaluació la recalificó com «casi amenaçada», degut a que la seua població, ara estimada entre 28 000 i 376 000 individus madurs, es troba en decadència moderadament ràpida en els pròxims dèu anys com a resultat de la degradació i pèrdua del seu hàbitat.

Descripció

Medix entre 6,8 i 7,6 cm de llongitut i pesa entre 2,4 i 2,8 g. El pico és curt, recte i roig en la punta negra. El macho exhibix una atractiva cresta rufo obscura, la #front és de color vert dorat lluent, el restant de les parts superiors és verda bronzejada en una banda blanca en la rabadilla; la gola és verda esmeralda lluenta en un palmito compost de plomes elongadas blanques en punts verts lluents, que s'òbrin des de les galtes; la coa és quadrada en les rectrices centrals verda bronzejada, el restant rufo en puntes i vores verda bronzejada. La femella no té la cresta ni el palmito i és similar al macho pero més bronze iridiscent, la gola rufa i per avall de color vert grisáceo llavat.

Comportament

Alimentació

S'alimenta principalment del néctar de flors que visita en un circuit regular i també, com atres colibríes, de menuts artròpodes.

Reproducció

La reproducció ocorre entre els mesos de decembre i abril. El niu, en format de tassa, medix 15 mm d'altura en un diàmetro extern de 30«»mm i intern de 22 mm; la posada és de dos ous que medixen 12 x 8 mm, l'incubació, feta únicament per la femella dura catorze dies i els pollets abandonen el niu despuix de 22 dies.

Vocalisació

És silenciós la major part del temps. Mentres s'alimenta emet un curt «tsip». Mentres sura en l'aire, les ales fan un sò com d'abelles.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie L. gouldii va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1832 baix el nom científic Ornismya gouldii; la localitat tipo no va ser donada.

Etimologia

El nom genèric masculí «Lophornis» es compon de les paraules del grec «lophos» que significa ‘cresta, tufo’, i «ornis» que significa ‘pardal’; i el nom de l'espècie «gouldii», commemora al ornitólogo i artiste britànic John Gould (1804-1881).

Taxonomia

És monotípica.