Lafresnaya lafresnayi
El colibrí aterciopelado,[1] colibrí vellut o picaflor vellut (Lafresnaya lafresnayi),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes), l'única pertanyent al gènero monotípico Lafresnaya. És natiu de regions andinas i adjacents del noroest i centre oest d'Amèrica del Sur.
_male_Caldas.jpg)
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx a lo llarc de la cordillera dels Vages des de l'oest de Veneçola, per les tres cadenes de Colòmbia cap al sur per Equador, fins al surest de Perú, també en la Serra Nevada de Santa Marta i en la Serranía del Perijá.[3]
Esta espècie és generalment poc comuna a localment comuna en les seues hàbitats naturals: les vores de selves humides montanas i ales arbustivas, és menys comuna en l'interior del bosc. En altitutés entre 1800 i 3400 m, en Equador localment fins als 3700 m; és més numerós entre els 2000 i 2800 m. Forrajea en el nivell baix entre mig metro a tres metros del sol.
Descripció
editarMedix en promig 10 cm de llongitut. El pico és negre i curve. El macho és majorment vert lluent en reflexos #bronzejada, en un pegat negre en el mig de la pancha; la coa és quadrada en rectrices centrals verts i externes blancuzcas (o davant) en vores externes i àpiços negruzcos. La femella té les parts inferiors color davant o blancuzcas, en taques verdes disperses; des d'avall, la coa és anteada en ample àpiç negruzco.[4]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie L. lafresnayi va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Auguste Boissonneau en 1840 baix el nom científic Trochilus La Fresnayi; el seu localitat tipo és: «Bogotà, Colòmbia».[2]
El gènero Lafresnaya va ser propost pel zoólogo francés Charles Lucien Bonaparte en 1850 i la espècie tipo subsecuentemente designada va ser Trochilus lafresnayi.
Etimologia
editarEl nom genèric femení «Lafresnaya» deriva del nom específic Trochilus lafresnayi l'epítet del qual «lafresnayi» commemora al ornitólogo francés Frédéric de Lafresnaye (1783–1861).[5]
Taxonomia
editarLa forma descrita L. lafresnayi tamae Aveledo Hostos & Phelps Jr, 1987 de l'oest de Veneçola, és tractada com un sinònim de la nominal. La forma descrita Coeligena lawrencei (Boucard, 1892), és provablement un híbrit de la present espècie en Coeligena torquata.[6][3]
Subespecies
editarSegons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen sèt subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Lafresnaya lafresnayi liriope Bangs, 1910 – Serra Nevada de Santa Marta, nort de Colòmbia.
- Lafresnaya lafresnayi longirostris Schuchmann; Weller & Wulfmeyer, 2003 – partix nort dels Vages centrals de Colòmbia.
- Lafresnaya lafresnayi greenewalti Phelps, Sr & Phelps, Jr, 1961 – Vages de l'oest de Veneçola (sur d'Trujillo, Mèrida, noreste d'Táchira).
- Lafresnaya lafresnayi lafresnayi (Boissonneau), 1840 – Vages centrals i Vages orientals de Colòmbia.
- Lafresnaya lafresnayi saul (Delattre & Bourcier), 1846 – Vages del suroest de Colòmbia cap al sur a través d'Equador fins a l'extrem nort de Perú (est de Piura, oest de Cajamarca).
- Lafresnaya lafresnayi orestes J.T. Zimmer, 1951 – pendent oriental dels Vages del nort de Perú (Amazones, al sur de la vall del Marañón).
- Lafresnaya lafresnayi rectirostris Berlepsch & Stolzmann, 1902 – Vages templats del nort, centre i surest de Perú.
Referències
editar- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 129.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 19 de setembre de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lafresnaya lafresnayi en Birds of the World.
- ↑ Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.(2006).Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers.Buenos Aires:
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Lafresnaya, lafresnayi, p. 217»
- ↑ . Avibase. Consultat el 19 de setembre de 2024.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.