Phaethornis anthophilus
El ermitaño ventripálido[1] o ermitaño carinegro (en Panamà, Veneçola i Colòmbia) (Phaethornis anthophilus), també cridat ermitaño de cara negra o ermitaño ventrepálido,[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, pertanyent al numerós gènero Phaethornis. És natiu de l'extrem surest d'América Central i del nort i noroest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx fragmentadamente en l'est de Panamà, i des del nort de Colòmbia, pel entanque del Magdalena cap al sur fins a l'oest de Caquetá i a orient dels Vages orientals fins al nort de Meta, cap a l'est, tant al nort com al sur dels Vages veneçolans i per la cordillera de la Costa del nort de Veneçola fins a Monagas.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna a localment comuna en les seues hàbitats naturals: els boscs semi-caducifolios i varis tipos de boscs més secs, creiximents secundaris, vores arbustivos, espinals, plantacions i boscs en galeria. Des del nivell de la mar fins als 1500 m d'altitut.[3]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie P. anthophilus va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Jules Bourcier en 1843 baix el nom científic Trochilus anthophilus; la localitat tipo no va ser donada.[2]
Etimologia
editarEl nom genèric masculí «Phaethornis» es compon de les paraules del grec «phaethōn» que significa ‘sol’ i «ornis» que significa ‘pardal’; i el nom de l'espècie «anthophilus», es compon de les paraules del grec «anthos» que significa ‘flor’, i «philos» que significa ‘amant’.[4]
Taxonomia
editarYa va ser colocat en un gènero Ametrornis. Esta espècie no té parents pròxims coneguts. La forma descrita P. anthopilus fuscicapillus Cory, 1913 dels Vages orientals de Colòmbia, podria ser separable de la nominal, si confirmades les diferències també en aus pròximes de Veneçola.[3]
Subespecies
editarSegons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Phaethornis anthophilus hyalinus Bangs, 1901 – illa Pearl, llitoral del Pacífic de Panamà.
- Phaethornis anthophilus anthophilus (Bourcier), 1843 – centre de Panamà fins a Colòmbia (vall del Magdalena i a l'est dels Vages orientals) i oest i nort de Veneçola.
Referències
editar- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 25 d'octubre de 2015. P. 127.
- ↑ 2,0 2,1 . Consultat el 25 d'octubre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Phaethornis anthophilus en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Phaethornis , p. 301; anthophilus, p. 49»
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
Enllaços externs
editar- Videos, fotos i sons de Phaethornis anthophilus en eBird.
- Sons i mapa de distribució de Phaethornis anthophilus en xeno-vora.