Ptolemaiida

Ptolemaiida (Ptolemaiida)

Ptolemaiida (o ptolemaidos) és un orde extint de mamífers similars en tamany a un llop que varen viure en el nort i l'est d'Àfrica durant el Paleógeno. Els fòssils més antics provenen d'estrats de finals del Eoceno de la Formació Jebel Qatrani, prop de l'oasis del Fayum en Egipte. Els més moderns s'han trobat en estrats de principis del Mioceno en la illa Rusinga, Llac Victoria, Kènia.

Anteriorment considerats cimolestos, s'han colocat dins d'Afrotheria ya que el tàxon era endèmic d'Àfrica i per algunes similituts en les característiques anatòmiques del cràneu en comú en els porcs formiguers, aixina com anàlisis de seqüències de colágeno obtingudes del fòssil han revelat que no pertanyen a Cimolesta i Laurasiatheria. Actualment no està clar si formen un tàxon germà de Tubulidentata o si són una seqüència parafilética que els conduïx. En qualsevol cas, la seua estreta relació pot oferir la possibilitat de verdaderes sinapomorfias dentals en Afrosoricida.

Ha existit molta confusió sobre els orígens i inclús l'identitat dels ptolemaidos. El primer espècimen, un colecció de dents molar aïllades de la espècie tipo, Ptolemaia lyonsi, varen ser identificats originalment com d'un primat, degut a que eren aplanados i casi idèntics als dels primats. Més vesprada, quan es va trobar el primer cràneu, es va pensar que era una espècie de musaraña monstruosa del tamany d'un llop, ya que el cràneu posseïa llarcs claus, i era molt prim. No obstant recentment s'ha reconsiderat la possible dieta dels ptolemaidos i el seu possible comportament, ya que el desgast de les seues dents sugerix que eren usats per a esclafar objectes durs o moldre menjar abrasivo, i les seues dents tenen poca o cap capacitat de cort. Inclús aixina, algunes fonts encara es referixen a ells com musarañas jagantes carnívores.