Didolodontidae
Didolodontidae és una família extinta de mamífers placentarios del orde Condylarthra o potser de l'orde Litopterna.[1][2] Antigament varen ser classificats com arctocionios. Els fòssilés d'esta família es varen trobar en la Patagonia i va ser nomenat per Florentino Ameghino en 1897. Durant la primera mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
varen ser estudiats per George Gaylord Simpson. Són considerats ancestros de l'orde Litopterna i tal volta d'atres órdens d'ungulats suramericans.
La família dilodontidae consta de varis gèneros, dels quals el més conegut és Didolodus. Els fòssils consistixen principalment en cràneus, mandíbules i restants dentals bunodontos. Eren animals de mijà tamany, d'uns 60 cm de llarc.[3] Eren coetáneos dels "condilartros" de Norteamérica i varen seguir diversificándose quan Suramérica-Antàrtida va quedar aïllada del restant dels continents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scott (1913). A History of Land Mammals in the Western Hemisphere, Nova York: Tha Macmillan Co., pp. 693.
- ↑ (2001).Monografies del Museu Argentí de Ciències Naturals.(1)
- 1-167.
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 246. ISBN 1-84028-152-9.