Ctenomys contrerasi contrerasi
Ctenomys contrerasi contrerasi és la subespecie típica i una de les 2 en que es dividix la espècie de rosegador tenómido C. contrerasi, la qual és
denominada comunament tuco-tuco de Contreras.[1] Habita en el sur del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 2020 pels zoólogos Pablo Teta i Guillermo D’ Elía, en la mateixa publicació que es feya lo propi en lo espècie a la que pertany.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Estància L'Eixercite, junt a la Ruta Provincial 2, 33 km a l'est de la Ruta Nacional 3, en les coordenades: -42.51079, -64.7471, en el departament Biedma, Chubut, Argentina”.[1]
- Holotip
En ser la subespecie típica, l'eixemplar holotip designat coincidix en el de l'espècie, per #lo que és el catalogat com: CFA-MA 11853 (C-05417) —número original de camp dels colectors 485—; es tracta de la pell, el cràneu i part de l'esquelet d'una espècimen adulta femella, que va ser capturada el 28 de març de 1999, per Mabel D. Giménez, Claudio J. Bidau, Dart A. Marti i Martín A. Montes. Va ser depositada en la Colecció de Mastozoológica Félix de Azara (CFA-MA), ubicada en la ciutat de Buenos Aires, Argentina.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Ctenomys es construïx en paraules del idioma grec, en a on: kteis, ktenos significa ‘pentine’ i mys és ‘rata’, en relació en una série de singulars pèls, rígits, durs i curts, que l'espècie tipo del gènero exhibix en la part superior de la base de les ungles de les pates atrasseres.[2]
L'epítet específic (de la mateixa manera que el subespecífico) contrerasi és un epónimo genitiu singular, que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el mastozoólogo i ornitólogo argentí Juliol Rafael Contreras,[1] qui va dedicar més de 45 anys de la seua vida a l'estudi de la taxonomia, la sistemàtica i la biogeografía del Ctenomys, descrivint més d'una dotzena de noves espècies d'este complex gènero;[3] ademés, va ser un dels autors del primer intent de comprendre la seua història evolutiva completa, proponent una hipòtesis general sobre la seua diversificació.[4]
Caracterisació i relacions filogenético
[editar | editar còdic]Ctenomys contrerasi contrerasi va ser reconegut com a resultat d'anàlisis filogenético de seqüències d'ADN, evaluació de la morfologia (qualitativa i quantitativa) i senyes cariológicos publicats prèviament. És un atre dels tàxons que s'inclouen en el “grup d'espècies Ctenomys magellanicus”.[5]
C. contrerasi contrerasi és de tamany menut (C. contrerasi navonae és mijà); té l'esperma asimètrica.[6] Posseïx moderada diferenciació entre la coloració dorsal (amarronada-olivácea a rojosa-olivácea) i ventral (olivácea clara en grisa en la base dels pèls).
La sutura pre-maxilo-frontal s'ubica llaugerament darrere de la sutura naso-frontal (ben darrere en C. contrerasi navonae); el interparietal està fusionat; els arcs zigomàtics són prims (moderadament robusts en C. contrerasi navonae); el foramen incisiu és moderadament llarc i angost; l'obertura inter-premaxilar és menuda (gran en C. contrerasi navonae); les bullas auditives són infladas i piriformes; els processos per a-occipitals tenen forma de gancho. La fòrmula cariotípica és 2N = 38, FN= 42 (Estància L'Eixercite) o FN= 52 (RN 3, km 1430).[1]
Distribució geogràfica, hàbitat i estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta subespecie de rosegador és endèmica del departament Biedma, en el nordest de la província argentina de Chubut, en el centre-nort de la regió patagónica d'eixe país. La seua distribució es llimita a 4 localitats propenques a la costa atlàntica, situades en la franja que s'estén entre el istme Carlos Ameghino pel nort i el riu Chubut pel sur; estes localitats són: Estància L'Eixercite, junt a la Ruta Provincial 2, 33 km a l'est de la Ruta Nacional 3; RN 3, km 1430; RP 4; i punta Este.[1]
El seu geonemia és aparentment disyunta respecte a l'atra subespecie que compon l'espècie, C. c. navonae, la que habita en 2 poblacions, en la regió centre-oest de la província, al sur del riu Chubut, estant abdós tàxons subespecíficos separats per un hiat d'uns 335 km en a on no s'han detectat eixemplars del tuco-tuco C. contrerasi.[1] En el centre de la seua llimitada distribució se situa la ciutat de Port Madryn.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Teta, Pablo and Guillermo D’Elía (2020). Uncovering the species diversity of subterranean rodents at the end of the World: three new species of Patagonian tuco-tucos (Rodentia, Hystricomorpha, Ctenomys). PeerJ8:i9259. doi: 10.7717/peerj.9259.
- ↑ Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.
- ↑ Teta P., & Rius S. D. (2019). L'impacte de les investigacions de Juliol R. Contreras en la mastozoología argentina, en émfasis en l'estudi dels rosegadors fosoriales del gènero Ctenomys (Rodentia, Octodontidae). In: Gasparri B.,Giacchino A., Davies I.,Bertonatti C., eds. Juliol Rafael Contreras (1933–2017). L'últim naturaliste enciclopedista argentí del sigle XX. Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 168–179.
- ↑ Contreras J. R., & Bidau C. J. (1999). Llínees generals del panorama evolutiu dels rosegadors excavadors suramericans del gènero Ctenomys (Mammalia, Rodentia, Caviomorpha: Ctenomyidae). Ciència Sigle XXI 1:1–22.
- ↑ Parada A., D’Elía G., Bidau C. J., and Lessa I. P. (2011). Species groups and the evolutionary diversification of tuco-tucos, genus Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae). Journal of Mammalogy 92:671–682.
- ↑ Bidau C. J., Marti D. A., and Giménez M. D. (2002). Two exceptional South American models for the study of chromosomal evolution. The tucura Dichroplus pratensis and the tuco tucos of the genus Ctenomys. Història Natural 8:53–72.