Microcavia australis
El cuis chic (Microcavia australis) també conegut com cuy, cuye o apereá, és una espècie de rosegador de la família Caviidae que habita extenses àrees d'Argentina occidental, Uruguay i Chile.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero, Microcavia, aludix a la similitut morfològica d'estos animals en els representants del gènero Cavia, pero de tamany menor ("micro"). L'epítet australis significa "del sur", per l'hàbitat de l'espècie.
Característiques
[editar | editar còdic]Els machos adults pesen entre 200 i 330 grams i medixen entre 170 i 245 mm. Tenen pelaje curt de color gris groguenc, en abdomen pàlit, i grans ulls rodejats per un anell de color blanc, pèl blancuzco, orelles redonejades i una coa nueta molt curta.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]L'espècie habita en planures desérticas o semidesérticas i en valls d'Argentina, des de la província de Bota fins a la de Santa Creu, en tot el territori d'Uruguay i en àrees australs de Chile. No posseïx subespecies.[1]
Reproducció
[editar | editar còdic]Les femelles usualment entren en celosia als 40 o 50 dies d'edat, pero encara no són aptes per a concebre. El cicle del estro pot durar 15 dies. El periodo de gestació és de 55 dies. Les ventradas poden ser d'entre 2 a 5 crío en promig.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenten en fulls, refillols, frutes i flors. Poden trepar arbres de fins a 4 metros d'altura per a menjar els fulls i brots. S'ha observat que en époques d'extrema sequia, poden aplegar a menjar la corfa d'arbres i arbustos com el chañar i la jarilla, afectant la supervivència d'estes espècies vegetals.I l'àguila és el depredador més temut d'elles.
Comportament
[editar | editar còdic]L'activitat de l'animal és principalment diürna, i de nit es refugia en coves baix xares, que cava en sols blans.
Les relacions entre machos adults són de forta competència i agressivitat, per #lo que les colónies presenten paràmetros de conducta jeràrquics, en grups estructurats al voltant d'un macho dominant en els que l'agressió produïx la contínua dispersió de les poblacions.
Els individus colaboren en la comunitat; en el cas de femelles, s'ha observat la criança comuna de cadells, i en temps fret es acurrucan junts per a conservar la calor.
El sistema de caus és sustentat per una extrema fidelitat individual; en cas de persecució, el cuis cava en distints llocs per a ocultar-se sense ingressar al cau comú.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pablo Teta, Ricardo A. Ojeda, Sergio O. Lucero, and Guillermo D’Elía (2017). Geographic variation in cranial morphology of the Southern Mountain Cavy, Microcavia australis (Rodentia, Caviidae): taxonomic implications, with the description of a new species. Zoological studies, Vol. 56.
- Thomas, O. 1929. The mammals of Senyor Budin’s Patagonian expedition, 1927–28. Annals and Magazine of Natural History, Séries 10.