Oxymycterus wayku
El colicorto tucumano (Oxymycterus wayku) és una espècie de rosegador integrant del gènero Oxymycterus de la família Cricetidae. Habita en el noroest del Con Sur de Sudamérica, específicament en el sur de les selves de montanya de les yungas del noroest de la Argentina.
Taxonomia
editarEsta espècie va ser descrita originalment en l'any 2008 pels zoólogos Jorge Pablo Jayat, Guillermo D’Elía, Ulyses F. J. Pardiñas, María Daniela Miotti i Pablo Edmundo Ortiz.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “10 km per ruta al sur de Hualinchay en la sendera a Lara, a una altitut de 2316 msnm en les coordenades: 26º19'20.2"S 65º36'45.5"W, departament Trancas, província de Tucumán, Argentina”.[1]
- Holotip
El holotip designat és el catalogat com: LMC 7247; es tracta de pell, cràneu, esquelet i teixits (conservats en alcohol) d'un macho jovenil (de 2 anys), colectado el 19 de juny de 2005 per Juan Pablo Jayat (número de camp original: JPJ 1407).[1]
- Paratipos
Cinc eixemplars: LMC 7248, LMC 7249, LMC 7250, CNP 853 i CNP 854. Varen ser atrapats vius en la localitat tipo.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic wayku és una paraula que significa ‘barranc’ en idioma quechua (el qual és encara parlat en els Vages Centrals). Eixe terme és habitualment amprat en el noroest argentí per a referir-se a rieres reduïdes i de pendents pronunciades que corren formant menudes quebrades en regions montanyoses, hàbitat en a on va ser capturada esta espècie.[1]
Distribució geogràfica i hàbitat
editarEsta espècie és endèmica del noroest de la Argentina, en les províncies de Catamarca i Tucumán.
Es distribuïx a lo llarc de les humides ales orientals dels sistemes serrans del Aconquija i Cims Calchaquíes, en altituts entre els 800 i els 2400 m s. n. m., aplegant pel sur fins a la serra de Narváez en Catamarca, prop del llímit en Tucumán.
Existix un hàbitat adequat per a l'espècie a lo llarc d'una estreta franja de 200 km de llongitut, el qual alcançaria pel nort fins a la part més septentrional dels Cims Calchaquíes, ya en la partix sur de la província de Bota.
Localitats de Tucumán
editar- Hualinchay (10 km per ruta al sur) a una altitut de 2316 m s. n. m. en les coordenades: 26º19'20.2"S 65º36'45.5"W, (eixemplar LMC 7247 -holotip-);
- Reserva provincial La Florida, Poble Vell, en les coordenades: 27°13 'S 65°37'W, a una altitut d'aproximadament 1000 m, (eixemplar LMC 6096);
- Quebrada dels Moixa un eixemplar dels Moixa, 27 ° 4 '13.5' 'S, 65 ° 39' 43.5 W, a una altitut de 860 msnm (eixemplar MACN 20.254).
- La Angostura, en les coordenades: 26°56'25.5S 65°42'10W, a una altitut de 1900 m s. n. m. (3 restants craneals recuperats de egagrópilas: PEO-i 3, PEO-i 10, PEO-i 19).[1]
Localitats de Catamarca
editar- Les Chacritas, 3 km al nort, menut barranc junt a la ruta 1, en les coordenades: 27°38'19"S 65°57'30"W, a una altitut de 2025 m s. n. m. Estos #espècimen varen ser recuperats d'una mostra de egagrópilas de lechuza de campanar (Tyto alba), recolectades en decembre de 2013.[2]
Hàbitat
editarEste rosegador habita majorment en la zona de ecotono entre els pasturages d'altura i els boscs montanos, els que constituïxen el llímit altitudinal superior de la selva de les Yungas. Este ecotono forma un paisage d'estructura heterogénea distribuït com un cinturó altitudinal desenrollat en ales empinades humides entre els 1500 i 3000 m s. n. m., en aïllats afloraments rocosos i sols profunts, en horisó orgànic ben desenrollat, cobert d'abundant detritus de fulls i branques caigudes.[1] L'hàbitat es caracterisa per boscs casi monoespecíficos d'aliso del cerro (de full caduc) junt en comunitats herbáceas dominades pels gèneros Deyeuxia, Festuca i Stipa.[3]
Ademés d'este ambient, a menor altitut també viu en barrancs de rius de montanya en la densa selva montana, cinturó que es desenrolla en altituts compreses entre els 700 i els 1500 m s. n. m. Allí, les espècies arbòrees són majorment de fullage perenne, en estrat arbòreu elevat, dominat per Blepharocalyx salicifolius, Eugenia pungens, Tipuana tipu, Phoebe porfíria, etc.[4]
L'espècie estaria reproductivamente activa solament en la temporada estival.
Caracterisació
editarVa ser reconegut el caràcter distintiu d'esta espècie en el respal d'estudis morfològics i moleculars, en anàlisis filogenético basats en seqüències d'ADN del citocromo b.[1]
És possible diferenciar a Oxymycterus wayku de les atres espècies del gènero Oxymycterus que habiten en el noroest de l'Argentina (O. paramensis i O. akodontius) aixina com de les restants espècies del gènero, per mig de les seues traces morfològiques externes, entre els que destaquen el patró cromàtic general molt obscur, les orelles cobertes de pèls casi negres, una taca blanca en la barbeta, garres i pates atrasseres llargues i robustes.[1]
Posseïx ademés, característiques craneals particulars, que inclouen clavills zigomàtics amples i relativament superficials, série molar i foramen incisiu proporcionalment curts i una caixa craneal relativament més robusta, en comparació a O. paramensis.[1]
Conservació
editarEsta espècie és particularment rara, #lo que es veu agravat per l'elevat grau d'alteració dels seus hàbitats.[1]
Referències
editar- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Jayat, Juan Pablo, Guillermo D’Elía, Ulyses F. J. Pardiñas, María Daniela Miotti and Pablo I. Ortiz (2008). A new species of the genus Oxymycterus (Mammalia: Rodentia: Cricetidae) from the vanishing Yungas of Argentina. Zootaxa 1911:31-51.
- ↑ d’Hiriart, Sofia; Pablo I. Ortiz, Candela Russo and J. Pablo Jayat (2015). Range extension of Oxymycterus wayku (Mammalia: Rodentia: Cricetidae), an endemic species from austral Yungas, and first record for Catamarca province, northwestern Argentina. Check List 11(5): 1738. ISSN 1809-127X.
- ↑ Brown, A.D., H.R. Grau, L.R. Malizia and A. Grau (2001). Argentina; pp. 623–659, in M. Kappelle and A.D. Brown (eds.). Boscs Nuvolats del Neotrópico. Csta Rica: Institut Nacional de Biodiversitat (INBio).
- ↑ Cabrera, A. (1976). Regions fitogeográficas Argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria 2. 85 pp.