Calassomys apicalis
Calassomys apicalis és l'única espècie del gènero Calassomys, un rosegador de la família Cricetidae. Habita en l'est de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment, al mateix temps que el seu gènero, en l'any 2014 pels zoólogos Ulyses F. J. Pardiñas, Gisele Lessa, Pablo Teta, Jorge Salazar-Bravo i Edeltrudes M. V. C. Câmara.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “a 3,25 km per carretera al noroest de Macacos, Pedreira do Gaio (a una altitut de 1251 msnm, en les coordenades: 17°57’50’’S 43°47’18’’W), parc nacional Sempre Vives, estat de Mines Gerais, Brasil”.[1]
- Eixemplar tipo
L'eixemplar holotip és el catalogat com MCN / PUC-MG 2785, un macho adult (classe desgaste dental 3) del com s'ha preservat el seu cràneu, parcialment el seu esquelet postcraneal i la pell d'estudi (en bones condicions); cariotip, cèlules suspeses i teixits varen ser preservats en alcohol. Va ser colectado per I. Câmara i C. Guimarãés Costa en novembre de 2006.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Calassomys és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, A. Calaça de Espírito Sant, qui fora el pare d'un dels autors (Edeltrudes M. V. C. Câmara).[1]
El nom específic apicalis deriva del llatí i aludix a l'extrem final de la coa d'este rosegador, d'un característic color blanc.[1]
- Caracterisació i relacions filogenético
Este rosegador és possible diferenciar-ho per vàries característiques, entre les que es troben: apèndix cabal allargat, el qual exhibix els 2,5 a 5 cm de la seua porció distal enterament blanc. El seu cràneu presenta un perfil abovedado; en rostre llarc i incipient tubo rostral; posseïx molar notablement menuts i braquiodontos. En els primers i segons molar superiors persistixen menuts i vestigiales mesolofos i mesostilos (traça única dins de Phyllotini).[1]
Anàlisis filogenético basats en marcadors moleculars nuclears i mitocondrials varen tirar que este tàxon és germà dels gèneros restants de la tribu Phyllotini[2][3] per lo que la diversitat de la mateixa ara passa a estar expandida cap al nordest, i lo que és més important, senyala que en el Brasil oriental va ocórrer un antic event de diversificación de la tribu.[1]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie de rosegador és endèmica de l'orient del Brasil, específicament de l'estat de Mines Gerais, habitant en els afloraments rocosos de la serra do Espinhaço, en el parc nacional Sempre Vives, en altituts superiors als 1000 m s. n. m..[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Pardiñas, Ulyses F. J.; Gisele Lessa, Pablo Teta, Jorge Salazar-Bravo, Edeltrudes M. V. C. Câmara (2014). A new genus of sigmodontine rodent from eastern Brazil and the origin of the tribe Phyllotini. Journal of Mammalogy Vol. 95 (2) pp. 201 – 215.
- ↑ Parada, A. et al 2013. Dating an impressive Neotropical radiation: molecular clave estimates for the Sigmodontinae (Rodentia) provide insights into its historical biogeography. Molecular Phylogenetics and Evolution 66:960–968.
- ↑ Salazar-Bravo et al 2013. A phylogenetic appraisal of Sigmodontinae (Rodentia, Cricetidae) with emphasis on phyllotine genera: systematics and biogeography. Zoologica Scripta 42:250–261.