Mazama tienhoveni
La corzuela pàlida o corzuela de van Tienhoven, localment cridada “veado branco” (Mazama tienhoveni) és una de les espècies que integren el gènero Mazama, de la família dels cérvols. Es distribuïx en el centre-nort d'Amèrica del Sur.
Taxonomia
editarMazama tienhoveni va ser descrita originalment en l'any 2015 pel zoólogo neerlandés -nacionalisat brasileño- Marcus Gerardus Maria (Marc) van Roosmalen i per Pirn van Hooft.[1]
- Holotip
El holotip designat és el catalogat com: MR204; consta d'un cap complet en la mandíbula -en part danyada- (encara en restants de carn al moment de ser colectada), corresponent a una femella adulta, colectada el 12 de maig de 2006, ultimada per a servir d'aliment per un caçador indígena de l'ètnia dels tucunarés. El tipo va ser depositat com INPA4273 en la Colecció de mastozoología de l'Institut Nacional d'Investigacions de la Amazonía en Manaus, capital de l'estat d'Amazones.[1]
També es varen examinar atres materials que estaven en possessió de caçadors de llogarets Tucunaré a lo llarc del baix riu Aripuanã, com dos pells i una columna d'un espècimen macho adult, els que es varen obtindre de part d'ells en el transcurs de l'any 2006. El llogaret de Tucunaré està situada a lo llarc del riu Paraná do Santa María, un accés directe des de la comunitat de Santa María a la de Tucunaré, a lo llarc de la marge esquerra del riu Aripuanã mig.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “marge esquerra del riu Aripuanã mig (05°45′S 60°15′W), en el estat d'Amazones, Brasil”.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, l'advocat holandés i naturaliste Pieter Gerbrand van Tienhoven (1875-1953), cofundador de la principal organisació conservacionista dels Països Baixos (Natuurmonumenten) i un dels pares fundadors de la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN).[1]
Característiques
editarSegons els caçadors locals, el seu pes corporal va des dels 20 als 25 kg. La llongitut del cràneu és de 185 mm; la llongitut de la mandíbula és de 145 mm; la llongitut de la diastema del cràneu és de 53 mm; la llongitut del cóndilobasal és de 167 mm; la llongitut del palatino és de 114 mm; la llongitut dels nassals és de 55 mm; la constricció interorbital és de 41 mm, l'ample zigomàtic (a través dels arcs zigomàtics) és de 80 mm; l'amplitut de la caixa craneana és de 55 mm. Fòrmula dental: I 0/3, C (1) / 1, P3 / 3, M 3/3.[1]
El tamany (llongitut cap més cos i el pes) de Mazama tienhoveni seria intermig entre el de M. americana (1120-1135 mm i entre 25i 40 kg) i el de M. nemorivaga (760-1015 mm i menys de 15 kg).[1]
- Patró cromàtic
Mazama tienhoveni presenta la major part del pelaje del seu cos d'un color general marró clar, el que passa cap a casi blanc en els laterals i lo ventral. És distinguible de M. americana per presentar esta última les parts dorsals de color marró rojós, passant ventralmente cap a un color més òxit; de M. nemorivaga es diferencia per ser dorsalmente groguenc opac o pàlit o marró grisáceo a marró castanyer, passant ventralmente cap al groguenc o blanquecino. Els machos d'esta última posseïxen una clara cresta de pèls en la #front, la qual no està present en els de M. tienhoveni.[1]
Distribució i hàbitat
editarEsta espècie es distribuïx en la conca amazónica, en Brasil, sent possiblement endèmica del sector inferior i mig de la conca del riu Aripuanã, ya que la mateixa va ser observada a lo llarc d'abdós vores de dit riu, encara que be podria tindre una major distribució en bona part de l'interfluvi delineado pel riu Madeira en l'oest, el riu Tapajós- Juruena en l'est, el riu Amazones en el nort i el riu Guaporé en el sur, no obstant el territori potencial seria senciblemente menor ya que sembla requerir hàbitats de selva de terra ferma, per #lo que es descartaria la regió septentrional de l'interfluvi dels rius Madeira/Tapajós, en predominar allí les sabanes obertes i extenses planures d'inundació.[1]
L'hàbitat característic és la selva tropical amazónica de terra ferma, a on viu sol o en parelles. Este cérvol és simpátrico en atres dos espècies del gènero Mazama, la corzuela colorada M. americana (més freqüent en àrees pertorbades, vora d'hàbitats secundaris i en àrees obertes) i la corzuela grisa o amazónica M. nemorivaga, esta última (localment molt més rara) va ser elevada a espècie plena en l'any 2000, quan es va demostrar que és en realitat una espècie vàlida, després de ser considerada llarc temps una subespecie de Mazama gouazoubira.[2][1]
Conservació
editarÉs caçada per les #ètnia indígenes en les que conviu, de la mateixa manera que ocorre en atres mamífers mijans o grans; no obstant, les majors amenaces a la seua conservació es relacionen en la deforestación.[3] Tenint en conte el grau d'intervenció antrópica que està afectant a gran part de la conca del riu Aripuanã a on este cérvido es distribuïx i per la seua distribució llimitada, l'autor va considerar que la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), deuria classificar-la com una espècie altament “en perill d'extinció” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades.[1]
Referències
editar- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Roosmalen, Marc G. M. van (2015). Hotspot of new megafauna found in the Central Amazon (Brazil): the lower Rio Aripuanã Basin. Biodiversity Journal, 2015, 6 (1): 219–244.
- ↑ Rossi, R. V. (2000). Taxonomia de Mazama Rafinesque, 1817 do Brasil (Artiodactyla, Cervidae). M.Sc. Thesis, Universidade de São Paulo.
- ↑ Fearnside, P. M. (2005). Desmatamento na Amazônia brasileira: história, índexs i conseqüências.