Cyclopes catellus
El formiguer sedoso bolivià o formiguer sedoso de Amboró (Cyclopes catellus) és una espècie de mamífer del gènero Cyclopes. Els animals són naturals del centre de Bolívia i viuen en les ales dels Vages, possiblement aïllats d'atres formiguers sedosos. L'espècie es caracterisa per una esquena de color marró groguenc i una franja obscura en la pancha, aixina com per una coa relativament curta. Va ser introduït en 1928 com una subespecie del formiguer sedoso, pero es considera una espècie separada des de 2017.
Descripció
[editar | editar còdic]Morfologia
[editar | editar còdic]El formiguer sedoso bolivià és un representant dels formiguers nanos. El holotip té una llongitut cap-tors de 18,0 cm i una llongitut de coa de 20,5 cm. La coa és més llarga que el restant del cos i pot usar-se com orgue d'agarre,[1]pero en promig és més curta en el formiguer sedoso bolivià que en la majoria dels demés formiguers nanos. L'esquena és en gran part de color marró groguenc. Predominen els tons groguencs en la pancha, la coa i les pates. No hi ha una franja dorsal a lo llarc de la llínea mija del cos. Hi ha una franja central ampla i distintiva en el costat ventral. En esta característica, el formiguer sedoso bolivià és molt similar al Cyclopes thomasi del suroest de Brasil i el centre de Perú, pero en este cas la ralla abdominal és menys cridanera. El pelaje és en general dens i suau, i en la base de la coa el pèl es torna molt llarc, donant-li a la coa una forma cònica. Com ocorre en la majoria dels formiguers nanos, els pèls individuals no tenen un canal medular. Les pates davanteres terminen en dos radis, les atrasseres en quatre. Tots tenen garres fortes.[2][3][4]
Característiques del cràneu
[editar | editar còdic]El cràneu té 53 mm de llarc i fins a 24 mm d'ample en la caixa del cervell.[2] Lo que crida l'atenció és la llínea de la #front abultada i la base del cràneu retreta, característiques dels formiguers nanos. No hi ha abolladuras en la zona de contacte del nas i els ossos frontals. Les dos sutures òssees de l'os nassal i del maxilar superior divergixen entre sí, i la sutura entre l'os frontal i el maxilar superior torna a ser curta. Ademés, la sutura òssea entre l'os frontal i el os parietal té forma de ferradura. L'obertura del conducte auditiu extern es dirigix cap a avant. En la base del cràneu, el pterigoideo se superpon a la bufa timpànica.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]El formiguer sedoso bolivià és endèmic d'Amèrica del Sur. L'àrea de distribució es llimita al centre de Bolívia. Allí els animals viuen en els boscs parcialment caducifolios de les ales dels Vages. Esta és l'aparició més meridional del formiguer nano; l'espècie pot trobar-se aïllada dels demés representants. [3][4]
Comportament
[editar | editar còdic]No es dispon d'informació sobre el comportament del formiguer sedoso bolivià. Per lo general, els formiguers nanos són solitaris i nocturns. S'han adaptat a la vida en els arbres; la seua dieta principal consistix en insectes formadors de colónies. S'estima que el periodo de gestació dura entre 120 i 150 dies. [5] [1] [4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]El formiguer sedoso bolivià és una espècie del gènero dels formiguers nanos (Cyclopes). Segons estudis de genètica molecular de 2017, el gènero consta d'un total de sèt espècies. Actualment és l'únic membre de la família monotípica Cyclopedidae dins del suborden d'els orsos formiguers (Vermilingua). La família a la seua volta és un tàxon germà de Myrmecophagidae, que combina als atres orsos formiguers en els gèneros Myrmecophaga i Tamandua. Els formiguers nanos són els representants més menuts dels orsos formiguers. Es diferencien del restant d'orsos formiguers pel seu comportament, completament adaptat a la vida arbòrea.[5]
L'orso formiguer nano bolivià va ser descrit científicament per primera volta en 1928 per Oldfield Thomas. Va utilisar un total de cinc individus, inclós un animal jove, de Bona Vista en el departament de Santa Creu en Bolívia. La regió és la localitat tipo de l'espècie, els animals varen ser observats en agost de 1924 per J. Steinbach a una altitut de 500 metros. El holotip és una femella adulta. Thomas va vore la nova forma com una subespecie del formiguer nano comú (Cyclopes didactylus) i la va distinguir de la forma nominal per la coa més curta, la falta d'una franja dorsal i la distintiva i ampla franja abdominal, que ya està desenrollada en els animals jóvens.[2] L'estatus de subespecie a penes va ser qüestionat en el periodo següent, [6][1]Alfred L. Gardner va assignar la forma Cyclopes didactylus codajazensis com sinònim en 2008.[5]Açò va ser introduït en 1942 per Einar Lönnberg utilisant animals de l'oest de Brasil, pero té un color gris i una franja dorsal pero no abdominal.[7] El nom ara s'utilisa com a sinònim de Cyclopes anada. Despuix d'intensos estudis genètics moleculars i morfològics dels orsos formiguers nanos, Flávia R. Miranda i els seus colegues varen elevar la subespecie Cyclopes didactylus catellus al seu propi estat d'espècie en 2017 i varen identificar un total de sèt espècies dins del gènero Cyclopes. A diferència de les atres sis, la situació de l'espècie Cyclopes catellus es basa en consideracions purament morfològiques, anatòmiques i geogràfiques, ya que no es disponia de material genètic per a estudis genètics. Per lo tant, actualment es desconeix la relació exacta entre Cyclopes catellus i els demés representants dels orsos formiguers nanos. [3]
Amenaça i protecció
[editar | editar còdic]El formiguer sedoso bolivià no figura actualment en la llista de la UICN. L'organisació de protecció del mig ambient declara que tota la població d'orsos formiguers nanos no estan en perill (preocupació menor). No obstant, les poblacions poden vore's amenaçades localment per la deforestación. [8] L'espècie ha segut observada, entre atres llocs, en el Parc Nacional Noel Kempff Mercat, al noreste de Bolívia. [9]
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Flávia R. Miranda, Daniel M. Casali, Fernando A. Perini, Fabio A. Machado i Fabrício R. Sants: Revisió taxonómica del gènero Cyclopes Gray, 1821 (Xenarthra: Pilosa), en la revàlida i descripció de noves espècies. Zoological Journal of the Linnean Society 20, 2017, págs. 1–35 doi:10.1093/zoolinnean/zlx079
- Flávia R. Miranda: Cyclopedidae (gose formiguer sedoso). En: Dò I. Wilson i Russell A. Mittermeier (eds.) : Manual dels mamífers del món. Volum 8: Insectívors, Pereosos i Colugos. Lynx Edicions, Barcelona 2018, págs. 92-102 (p. 102) ISBN 978-84-16728-08-4
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Virginia Hayssen, Flávia Miranda und Bret Pasch: Cyclopes didactylus (Pilosa: Cyclopedidae). Mammalian Species 44 (1), 2012, S. 51–58.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Oldfield Thomas: The Godman Thomas expedition to Peru. VIII. On mammals obtained by Mr. Hendee at Pebas and Iquitos, upper Amazons. Annals and Magazine of Natural History 2, 1928, S. 285–294.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Flávia R. Miranda, Daniel M. Casali, Fernando A. Perini, Fabio A. Machado und Fabrício R. Sants: Taxonomic review of the genus Cyclopes Gray, 1821 (Xenarthra: Pilosa), with the revalidation and description of new species. Zoological Journal of the Linnean Society 20, 2017, S. 1–35.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Flávia R. Miranda: Cyclopedidae (Silky anteaters). In: Dò I. Wilson und Russell A. Mittermeier (Hrsg.): Handbook of the Mammals of the World. Volume 8: Insectivores, Sloths and Colugos. Lynx Edicions, Barcelona 2018, S. 92–102 (S. 102), ISBN 978-84-16728-08-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alfred L. Gardner: Suborder Vermilingua Illiger, 1811. in: Alfred L. Gardner (Hrsg.): Mammals of South America, Volume 1: Marsupials, Xenarthrans, Shrews, and Bats. University of Chicago Press, 2008, S. 168–178.
- ↑ Ingo Krumbiegel: Die Säugetiere der Südamerika-Expeditionen Prof. Dr. Kriegs. 2. Ameisenbären. Zoologischer Anzeiger 131, 1940, S. 161–188.
- ↑ Einar Lönnberg: Notes on Xenarthra from Brazil and Bolívia. Arkiv för Zoologi 34, 1942, S. 1–58.
- ↑ Flávia Miranda und D. A. Meritt Jr.: Cyclopes didactylus. The IUCN Ret List of Threatened Species 2014. i.T6019A47440020 (), zuletzt abgerufen am 6. Januar 2018.
- ↑ Louis H. Emmons: Fauna mamífers del Parc Nacional Noel Kempff Mercat. In: Timothy J. Killeen und Thomas S. Schulenberg (Hrsg.): A Biological Assessment of Parc Nacional Noel Kempff Mercat, Bolívia. Washington D. C., 1998, S. 136–143 und 341–347.