Thomomys idahoensis
El talp de Idaho (Thomomys idahoensis) és una espècie de rosegador de la família Geomyidae. Est és menut i posseïx un cràneu de constitució llaugera.[1] El color del seu pelaje varia segons el cos i els individus. Aixina mateix, el talp de Idaho es troba en l'oest d'Estats Units i habita en sabanes, xares i herbars. Els individus viuen #solo en caus i permaneixen actius tot l'any. Molts aspectes del seu comportament i biologia no es coneixen be. L'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) classifica a esta espècie com de menor preocupació.[2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Thomomys idahoensis va ser descrita per primera volta per Clinton Hart Merriam en 1901. La localitat tipo es va donar com Birch Creek, Idaho, i l'espècimen tipo era un macho obtingut en 1890.[4] Esta espècie no té sinònims recents, encara que els seus dos subespecies (T. i. idahoensis i T. i. pygmaeus) es varen considerar en el seu moment subespecies de Thomomys talpoides, el talp de bojaca del nort.[5][6] Aixina mateix, el Thomomys idahoensis pertany al gènero Thomomys, que es distribuïx per tot l'oest de Norteamérica. Este gènero forma part de la família Geomyidae.[7][8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen tres subespecies:
- T. i. idahoensis (Merriam, 1901) - gran variació en tamany i coloració en diferents poblacions dins de la subespecie, que es troba en l'est d'Idaho i parts propenques de Montana. Les més grans es troben en la planura del riu Snake.[5][6]
- T. i. pygmaeus (Merriam, 1901) - menuda i de color marró obscur, es troba en el suroest de Wyoming, el suroest de Idaho i el nort d'Utah.[5][6]És l'única subespecie que es troba en Utah.[9]
- T. i. confinus (Davis, 1937) - es troba en l'oest de Montana.[5][10]
Descripció
[editar | editar còdic]El tamany, el pes i la llongitut de la pata atrassera del talp de bojaca de Idaho són variables, encara que normalment no superen els 150 milímetros (5.9 polzades), 90 grams (3.2 onces) i 26 milímetros (1.0 polzades) para cada u, respectivament. El color de l'esquena varia del marró groguenc en pèl en punta marró obscur al marró grisáceo o marró totalment obscur, prou uniforme en general. La majoria són de color gris obscur al voltant del morro. La zona ventral és grisa clar i sol mesclar-se en groc i groc-marró. Les pates són d'aspecte blanquecino, i el color de la coa varia segons els eixemplars. [6]Aixina mateix, és més pàlit en hivern que en estiu.[11][12]
El cràneu del talp és menut i de constitució llaugera, en incisius prims i no procumbentes (inclinats cap als llavis). El seu bàcul (os present en el pene de molts mamífers) és prou llarc, de 17.8 a 23.4 milímetros, i les bullas (estructures òssees de la part posterior del cràneu) són grans. Té 56 o 58 cromosomes (la diferència es deu a la translocación robertsoniana, una condició en la que un cromosoma s'unix a un atre).[6] Les orelles són menudes.[11][12]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El talp de Idaho es troba en l'oest d'Estats Units, des del centre de Idaho fins al sur i l'oest de Montana. Existix una població separada en el suroest de Wyoming, el surest de Idaho i el noreste d'Utah.[13][5] Habita en sabanes, xares i herbars.[13][14]
Comportament i ecologia
[editar | editar còdic]Els individus viuen en caus, i cada talp crea i viu en el seu propi cau. Permaneixen actius durant tot l'any i almagasenen la terra excavada en els seus caus, que permaneix en acabant de que la neu s'hi haja derretido.[5] En algunes zones és simpátrico en el talp de bojaca del nort, en el que no es creua. La primera espècie preferix sols menys profunts i més rocosos, mentres que la segona preferix sols més profunts i en menys roques.[5][6]
Es desconeix lo que menja el talp de Idaho, encara que les espècies emparentades consumixen parts de plantes de la vegetació per davall i per damunt del nivell del sol, principalment forbias i gramíneas.[5]
Reproducció i cicle vital
[editar | editar còdic]Se sap poc sobre l'història vital d'esta espècie, sense senyes conegudes sobre l'época d'crío i el tamany de les ventrades. Lo més provable és que es reproduïxca en primavera, una volta derretida la neu. [5]El seu comportament reproductor és similar al de la farda de bojaca septentrional: esta última espècie té una gestació entre 19 i 20 dies i té entre quatre i sèt crío.[13] També es desconeix la seua esperança de vida, encara que els talps de bojaca solen viure menys de dos anys.[5]
Conservació
[editar | editar còdic]No es coneix l'existència d'esta espècie en zones protegides o en captivitat. Està protegida per l'estat nortamericà de Montana. La UICN l'ha evaluat com de preocupació menor, ya que no presenta amenaces importants, té una àmplia àrea de distribució i la seua població no està disminuint lo suficientment ràpit com per a justificar una inclusió en la llista d'espècies més amenaçades (encara que es desconeix la tendència de la població).[13] Està inclosa en el Pla d'Acció per a la Vida Selvada d'Utah com a espècie molt necessitada de conservació.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wyoming Species Account.
- ↑ Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic.
- ↑ .
- ↑ Proceedings of the Biological Society of Washington.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 Smithsonian Institution.
- 470-471.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Journal of Mammalogy.53(3)
- 417-428.ISSN 0022-2372.doi:10.2307/1379034.
- ↑ O.S. Government Printing Office.
- ↑ Journal of Mammalogy.53
- 417-428.
- ↑ 9,0 9,1 Utah Division of Wildlife Resources.
- ↑ .
- ↑ 11,0 11,1 G. P. Putnam's Sons.
- 281-282.
- ↑ 12,0 12,1 University of Wyoming.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 IUCN Ret List of Threatened Species.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-2.RLTS.T21809A22215570.en.
- ↑ Montana Field Guide.