Anar al contingut

Sylvilagus idahoensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:46 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
conill pigmeo (Sylvilagus idahoensis)


El conill pigmeo (Brachylagus idahoensis) és una espècie de mamífer lagomorfo de la família Leporidae. És l'únic representant del gènero Brachylagus. Viu en Norteamérica, sent el més menut dels lepóridos nortamericans en un pes que oscila entre els 375 i 500 g en adults i en una llongitut mija de 23,5 a 30 cm, alguna cosa més en femelles. Podem distinguir-ho d'atres lepóridos pel seu menut tamany, les seues curtes orelles, el seu color grisáceo, les seues menudes pates atrasseres i per carir de pelaje blanc en la coa, per #lo que no es pot confondre en els conills de coa de cotó.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

El conill pigmeo es troba normalment en zones de densa i alta coberta vegetal principalment de la espècies del gènero Artemisia tridentata (en anglés conegudes com sagebrush), i depenen d'elles per a alimentar-se i amagar-se durant tot l'any.

Reproducció

[editar | editar còdic]

La temporada d'crío és curta, de març a maig en la regió d'Idaho i de febrer a març en Utah. Se supon que els gazapos creixen en nius dins dels caus ya que cap ha segut trobat encara. El apareamiento es produïx quan la femella està llesta, la qual cosa està condicionat pels periodos de llum i la cantitat d'aliment disponible. Poden tindre fins a 3 ventradas en un any en una mija de 6 crío per ventrada, les quals seran capaces de reproduir-se en un any.

Comportament

[editar | editar còdic]

Els conills pigmeos, a diferència del restant de conills nortamericans, són capaços de construir els seus propis caus encara que també utilisen les que han fet atres animals. Els caus estan composts per vàries cambres conectades entre sí. Les entrades generalment estan al costat de Artemisias, per a poder fugir d'un lloc a un atre en cas de vore's amenaçats. Es mouen en esment pel sol i és rar vore'ls botar.

Brachylagus idahoensis utilisa varis sons per a comunicar-se, com els chirridos quan s'esglayen. El macho dominant comunica el seu dominancia per mig de postures corporals.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons