Berardius minimus
El zifio negre (Berardius minimus) és una espècie de cetáceo odontoceto del gènero Berardius,[1] ubicat en la família dels zífidos. Habita en mars del oceà Pacífic Nort.
Taxonomia
editar- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2019 pels zoólogos Tadasu K. Yamada, Shino Kitamura, Syuiti Abe, Yuko Tajima, Ayaka Matsuda, James G. Pixeu i Takashi F. Matsuishi.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “barri de Tokoro, en les coordenades: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, ciutat de Kitami (Subprefectura de Okhotsk), Hokkaidō, Japó, mar de Ojotsk, oceà Pacífic Nort”.[2]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: NSMT-M35131; es tracta del cràneu, mandíbula i la major part de l'esquelet postcraneal d'un macho adult, que va ser trobat el 4 de juny de 2008, prou descompost, per #lo que va ser enterrat, sent posteriorment excavat i recuperat el 26 i 27 d'agost de 2009. Es troba depositat en la colecció del Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units (NMNS), junt en mostres de teixit.[2]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Berardius és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui Georges Louis Duvernoy li va dedicar el tàxon, el francés Bérard, capità del barco que en l'any 1846 va dur des de Nova Zelanda fins a França a l'eixemplar de cetáceo al que li va ser conferit dit nom.[3] L'epítet específic minimus, deriva del mateix terme en llatí que significa ‘el més menut’, en referència al reduït tamany d'esta espècie respecte a les restants del gènero Berardius.[2]
Descripció
editarEls balleneros de Hokkaido (Japó) reconeixien dos espècies de zifios, el de color gris i major tamany (assimilable a l'espècie Berardius bairdii) i un atre més menut de color molt obscur, el qual no es corresponia en les característiques de les espècies que estaven ya descrites per la comunitat científica.[4][5] Anàlisis filogenético moleculars varen revelar que el zifio de color negre pertany a una unitat taxonómica distinta —en correspondència de nivell d'espècie pròpia—, separable del tàxon de color gris i porte major. En individus físicament madurs, el zifio negre és més menut respecte als atres dos integrants del gènero Berardius, medint com a màxim entre 630 i 690 cm de llongitut; té el cos en una forma de huso més marcada, el hocico més curt i la coloració molt més obscura.[2]
Referències
editar- ↑ Duvernoy, M. (1851). Mémoir sur els caractères ostéologiques dones genres nouveaux ou dones espèces nouvelles de cétacés vivants ou fossiles, dont els squelettes entiers’, ou els tétes seulement, sont consservés dans els galeries d’anatomie comparée du muséum d’histoire naturelle. Annales dones Sciences Naturelles, Ser. 3, partie Zoologique 15, 5–71.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Yamada, T. K., Kitamura, S., Abe, S., Tajima, I., Matsuda, A., Pixeu, J. G., and Matsuishi, T. F. (2019). Description of a new species of beaked whale (Berardius) found in the North Pacific. Scientific Reports, 9(1), 1-14.
- ↑ Ranneft, D. M., Eaker, H., & Davis, R. W. (2001). A guide to the pronunciation and meaning of cetacean taxonomic names. Aquatic Mammals, 27(2), 183-195.
- ↑ Omura, H., Fujino, K. & Kimura, S. (1955). Beaked whale Berardius bairdi of Japan, with notes on Ziphius cavirostris. Scientific Reports of the Whales Research Institute 10, 89–132.
- ↑ Kasuya, T. (2011). Conservation biology of small cetaceans around Japan, University of Tòquio Press, Tòquio.