Didelphodon
Didelphodon ("dent en dos panches") és un gènero extint de mamífers metaterios de la família Stagodontidae, que va viure a fins del periodo Cretácico en Norteamérica.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Encara que potser poc més gran que una zarigüeya de #Virginia, va ser un dels majors mamífers del periodo Mesozoico. Les seues dents tenien cims especialisats com a cisalles i protuberàncies carnasiales, #lo que indica que l'animal era un depredador; les mandíbules són curtes i massices i tenien grans dents premolars de forma bulbosa que semblen haver segut usats per a esclafar.[2]
Un espècimen trobat recentment, localisat a sol 40 metros de distància d'un Triceratops en un llit fluvial, mostra en major claritat l'anatomia de Didelphodon. Abans de la troballa, solament un cràneu parcial i una mandíbula inferior varen ser assignats a este gènero. Esta troballa mostra que Didelphodon posseïa un cos semblat al d'una llúdria en un cap que s'assemblaria a la del dimoni de Tasmania. Un estudi es troba en preparació per Kraig Derstler, Greg Wilson, Robert Bakker, Ray Vodden i Mike Triebold per a descriure en detalle este nou espècimen, estajat en el Centre de Recursos de Dinosauris de les Montanyes Rocoses.[1]
Paleobiología
[editar | editar còdic]
L'evidencia fòssil sugerix que Didelphodon era un menut depredador, que potser omplira la caseta ocupada en l'actualitat per les llúdries. L'espècimen sense descriure va ser preservat en un possible cau que va ser rodejada per una concreció. Provablement tenia una dieta omnívora, potser alimentant-se de moluscs, ous, fardachos i plantas.[1] L'anatomia del postcráneo és sumament convergent en les actuals llúdries marines, #lo que implica que tenien una vida principalment aquàtica.[2]
Espècies
[editar | editar còdic]Es coneixen tres espècies: Didelphodon vorax, D. padanicus i D. coyi. Un espècimen sense descriure va ser trobat en 2001, en el comtat de Harding, Dakota del Sur. Didelphodon és conegut ademés de la Formació Hell Creek de Montana, la Formació Llance de Wyoming (Estats Units), i la Formació Scollard d'Alberta, en a on va ser un dels mamífers més abundants.[2]
Classificació
[editar | editar còdic]Didelphodon és un estagodóntido relacionat en Eodelphis i Pariadens. El gènero sembla descendir de Eodelphis del Campaniano, i en particular a l'espècie Eodelphis cutleri. Pariadens sembla ser més primitiu que Eodelphis o Didelphodon, i és provablement el tàxon germà del seu grup. Didelphimorphia és un orde que va ser nomenat en 1872 per Gill. Anteriorment, en 1821, Gray va nomenar a la superfamilia Didelphoidea per a estajar a les famílies Alphadontidae, Pediomyidae, Peradectidae i Stagodontidae, la qual unix a Didelphodon en varis atres gèneros.[2]
En 2006, un estudi va trobar que solament hi hauria dos estagodóntidos, Didelphodon i Eodelphis. Pariadens, que va ser classificat anteriorment en eixa família va ser exclós del grup degut a que la seua espècie tipo, P. kirklandi, carix de qualsevol de les característiques de la família, sent classificat com un Marsupialia incertae sedis. Una atra espècie, "P." mckennai inclús carix de característiques dels metaterios i és provablement un terio. Un atre estagodóntido històric, Boreodon, és també un nomen dubium. Un atre dels supòsits estagodóntidos era Delphodon, el qual és provablement un sinònim més modern de Pediomys o Alphadon.
Cultura popular
[editar | editar còdic]Didelphodon és mostrat en la miniserie Caminant en dinosauris en el capítul 6: «Mort d'una dinastia», furtant ous de Tyrannosaurus i carroñeando a crío mortes de Torosaurus.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 . Rocky Mountain Dinosaur Resource Center. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2013. Consultat el 5 de decembre de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Kielan-Jaworowska (2004). Mammals from the Age of Dinosaurs: Origins, Evolution and Structure, Nova York: Columbia University Press, pp. 441–462.
- ↑ Haines, Tim. Walking with Dinosaurs: A Natural History. DK Publishing (Dorling Kindersley), 1999.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clemens, W. A., Jr. (1979). Marsupialia. Mesozoic mammals: the first two-thirds of mammalian history. J. A. Lilligraven, Kielan-Jaworowska and W. A. Clemens, Jr. Berkeley, University of Califòrnia Press: 192-220.
- Clemens, W. A., Jr. (1979). Marsupialia. Mesozoic mammals: the first two-thirds of mammalian history. J. A. Lilligraven, Kielan-Jaworowska and W. A. Clemens, Jr. Berkeley, University of Califòrnia Press: 192-220.
- Cifelli, R. L., Z.-X. Luo, et al. (2004). Mammals from the Age of Dinosaurs: Origins, Evolution and Structure. New York, Columbia University Press.
- Fox, R. C., & Naylor, B. G. (1986). A new species of Didelphodon Marsh (Marsupialia) from the Upper Cretaceous of Alberta, Canada: paleobiology and phylogeny. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie Abhandlungen, 172, 357-380.