Pseudoprotoceras

Revisió de 14:25 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Pseudoprotoceras és un gènero extint dels artiodàctils, de la família Protoceratidae, endèmic d'Amèrica del Nort en el Eoceno, que va viure entre 42—39.9 millons d'anys, durant al voltant de 2.1 M.a.[1]

Pseudoprotoceras (Pseudoprotoceras)

Taxonomia

editar

Pseudoprotoceras va ser nomenat per Cook en 1934. El seu espècie tipo és Pseudoprotoceras longinaris. Va ser subjetivamente sinonimizado a Poabromylus per Wilson en 1974. Va ser assignat a Protoceratinae per Prothero en 1998 i Webb en 2003 i a Protoceratidae per Cook en 1934, Emry i Storer en 1981, Carroll en 1988 i Prothero i Ludtke en 2007.[2][3][4][5][6]

Morfologia

editar

Pseudoprotoceras s'assemblava als cérvols actuals, encara que estan més estretament emparentats en els camélidos. Posseïen banyes en els llocs típics ademés de banyes facials adicionals que es localisaven per damunt de la cavitat orbitaria.

Massa corporal

editar

Quatre #espècimen de Pseudoprotoceras varen ser analisats per M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist.[7]

La seua massa corporal era similar a la d'uns atres Protoceratidae del Eoceno com Heteromeryx i Poabromylus, major que la d'uns atres com el Leptotragulus i Leptoreodon i menor que la dels membres del Mioceno.

Referències

editar
  1. . Archivat des d'el original, el 7 de març de 2016. Consultat el 15 d'abril de 2016.
  2. H. J. Cook. 1934. New artiodactyls from the Oligocene and Lower Miocene of Nebraska. American Midland Naturalist 15(2):148-165
  3. J. A. Wilson. 1974. Texas Memorial Museum Bulletin 23
  4. S. D. Webb, B. L. Beatty, and G. Poinar, Jr. 2003. New evidence of Miocene Protoceratidae including a new species from Chiapas, Mexico. Bulletin of the American Museum of Natural History 279:348-367
  5. R. J. Emry and J. I. Storer. 1981. Journal of Vertebrate Paleontology 1
  6. R. L. Carroll. 1988. Vertebrate Paleontology and Evolution. W. H. Freeman and Company, New York 1-698
  7. M. Mendoza, C. M. Janis, and P. Palmqvist. 2006. Estimating the body mass of extinct ungulates: a study on the use of multiple regression. Journal of Zoology 270(1):90-101