Hylobates pileatus

El gibón crestado (Hylobates pileatus) és un primat de la família Hylobatidae. Tenen un dimorfisme sexual marcat en la coloració del pèl. Els machos són de color negre en la seua totalitat, mentres que les femelles tenen una coloració més grisácea, en solament la pancha i el cap negres. S'ubica en Tailàndia, Laos i Camboya

Distribució

L'espècie s'ubica en el surest de Tailàndia, un sector del surest de Laos (a l'occident del riu Mekong), i a l'Occident de Camboya (costat occidental del Mekong). En Tailàndia, el llímit una volta alcançat el riu Bang Pakong, s'estén al nort el parc nacional Khao Yai, a l'est de la conca del riu Lam Takhong i totes les àrees boscoses a l'est i sur del riu Moon. En Khao Yai, el llímit són les montanyes Khao Rom i les zones més altes del riu Lam Takhong al Nort.

Hàbitat

Els gibones crestados es troben en hàbitats selváticos, incloent boscs semicaducifolios, boscs caducifolios i peremnes, i boscs tropicals peremnes a treves de la seua àrea de distribució.^[1]

Descripció

Hylobates pileatus pesa entre 4 i 8 kg i una talla entre 44 a 63,5 cm. Com els atres membres del gènero Hylobates tenen un cos prim, braços llarcs i no posseïxen coa. Els machos són de color negre en mans i peus blancs i les femelles tenen pelaje més grisáceo en el pit i capelo negres.^[1]

Reproducció

El periodo de gestació és de 228 dies. Són monógamos, la base del grup social és la parella en les seues crío. Durant l'adolescència tant les femelles com els machos deixen el seu grup. S'ha observat poligàmia en esta espècie.^[1]

Comportament

Els gibones crestados són arbòreus i diürns. Estos dormen i descansen sobre la copa dels arbres. Són de caràcter social i viuen en menuts grups familiars de 3 a 4 individus. Són braquiadores, desplaçant-se pels arbres en bots de fins a 10 metros. També poden desplaçar-se llentament per distàncies curtes bipedestando.^[1]

Són animals molt territorials, en una defensa activa del territori per part del grup familiar en demostracions d'amenaça i vocalisacions. Estes àrees tenen en promig 25 ha. Estos sons freqüentment s'emeten a duo per part de la parella de gibones. En general estes vocalisacions servixen per a protegir el territori i fomentar l'unió de la parella.^[1]

Dieta

Els gibones crestados mengen fulls, fruts, flors, ulls i insectes. També mengen invertebrats, ous i pollets.^[1]

Estat de conservació

En 2008, esta espècie va ser catalogada com «en perill d'extinció» EN (de l'anglés endangered), en la llista roja de la UICN. El motiu de l'inclusió es deu a que s'estima una reducció del 50% en el determini de 45 anys, entre el periodo comprés de 1970 a 2015, per la pèrdua permanent del bosc i perduda d'individus madurs per la cacera.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Museu de zoologia de l'Universitat de Míchigan. . Consultat el 17 de febrer de 2010.

Enllaços externs

Commons

Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hylobates pileatus.
Wikispecies té un artícul sobre Hylobates pileatus.
Pileated Gibbon photos
Pileated Gibbon songs
Gibbon Conservation Center

[michigan-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Museu de zoologia de l'Universitat de Míchigan. . Consultat el 17 de febrer de 2010.

[1]